Què són els cultius d'adob verd i quins són els millors per al jardí, quan sembrar i enterrar

L'ús d'adob verd al jardí es considera una manera eficaç de millorar la fertilitat del sòl. Aquestes plantes es poden plantar en espais oberts o en parterres amb plantes cultivades. La vegetació exuberant es talla i s'incorpora al sòl. Aquesta tècnica ajuda a enriquir el sòl amb nitrogen valuós, suprimir el creixement de males herbes i prevenir el desenvolupament de malalties bacterianes i fúngiques.

Descripció del fem verd i per a què s'utilitza

L'adob verd és un grup de plantes que s'utilitzen com a fertilitzant natural. Són força fàcils d'utilitzar. Cal deixar créixer les verdures, després tallar-les, repartir-les uniformement per la zona i després plantar-les.

A mesura que es descompon, la massa saturarà el sòl amb substàncies útils, que posteriorment seran utilitzades per les plantes cultivades.

Aquest fertilitzant natural és completament segur per a les plantes. Molts adobs verds es poden plantar de primavera a tardor, per exemple, en parterres dels quals s'ha recollit la collita. També es poden col·locar al jardí, sota els arbres i entre els arbustos.

L'adob verd té moltes propietats beneficioses. Aquestes inclouen les següents:

1. Millora de la fertilitat del sòl. Aquestes plantes fan créixer ràpidament vegetació. Un cop incorporada al sòl, l'herba es descompon gradualment, donant lloc a la formació d'humus. Això estimula la reproducció activa de microorganismes beneficiosos i cucs de terra.
2. Millora de l'estructura del sòl. Els sistemes d'arrels de molts cultius d'adob verd penetren profundament al sòl, millorant-ne l'estructura. Com a resultat, el sòl es torna més solt i més permeable a la humitat i a l'aire.
3. Supressió de males herbes. Els adobs verds fan créixer ràpidament la vegetació. Com que es recomana plantar aquestes plantes amb força densitat, creen una bona ombra. Les males herbes no poden créixer sense llum. A més, certes varietats secreten substàncies especials al sòl que suprimeixen la germinació de cultius nocius.
4. Reducció del risc de malalties i atacs de plagues. Alguns cultius d'adob verd produeixen substàncies que repel·leixen les plagues. Per exemple, els raves ajuden a eliminar els nematodes i la mostassa protegeix els parterres de la crosta.
5. Augment del rendiment de les plantes. Molts cultius d'adob verd es consideren excel·lents plantes melíferes. Atreuen les abelles, que pol·linitzen les plantes d'hortalisses, els arbres i els arbustos. Això promou un augment del quallat de fruits. A més, els rendiments augmenten a causa de l'enriquiment del sòl amb matèria orgànica.

Varietats

Les següents espècies vegetals són acceptables per a l'ús com a adob verd:

• llegums: aquests inclouen cigrons, mongetes, pèsols, soja i llenties;
• cereals: aquests inclouen blat, sègol, ordi, civada;
• hidròfil: aquest grup inclou les fàcelies;
• verdures crucíferes: aquestes inclouen mostassa, colza i colza;
• Asteràcies: aquesta categoria inclou la calèndula i el gira-sol;
• fajol - això inclou el fajol;
• Amaranthaceae - aquest grup inclou l'amarant i l'amarant.

Com afecten els diferents tipus de sòl?

Els cultius d'adob verd enriqueixen el sòl amb nutrients i en milloren l'estructura. A més, aquestes plantes tenen un efecte selectiu sobre diferents tipus de sòl, alterant-ne la composició i l'acidesa.

Les lleguminoses són adequades per a tot tipus de sòl, des de sòls lleugers i sorrencs fins a sòls força pesats i densos. Ajuden a afluixar el sòl i a enriquir-lo amb nitrogen. Els adobs verds de lleguminoses també prevenen el creixement de males herbes i ajuden a netejar la zona de nematodes.

Els cereals són adequats per a tot tipus de sòl, inclosos els sòls sorrencs i francs. Aquestes plantes milloren la permeabilitat del sòl, reposen les reserves de nitrogen i potassi i eviten la lixiviació del sòl. Els cereals es cultiven millor en sòls àcids.

Els adobs verds de les crucíferes ajuden a millorar la qualitat de tot tipus de sòl, amb l'excepció dels sòls molt àcids. Aquests productes promouen el creixement foliar, mentre que el seu sistema radicular actua com a agent afluixant natural.

Fes una ullada També

Temps i normes per sembrar sègol com a adob verd, els seus avantatges i desavantatges

Llegir

La colza es considera el cultiu d'adob verd més exigent. No pot créixer en sòls pobres o entollats amb alta acidesa.

El fem verd de fajol ajuda a alleugerir el sòl. Ajuda a enriquir el sòl pobre amb fòsfor, potassi i compostos orgànics.

El sistema radicular de les plantes d'amarant té un efecte afluixant. Augmenten la fertilitat del sòl i subministren nitrogen als cultius.

Les seves principals propietats i quan plantar-les

Els cultius d'adob verd inclouen una àmplia varietat de plantes, cadascuna amb propietats úniques. Això permet a cada jardiner triar l'opció més adequada.

Mostassa i colza

La mostassa es considera un cultiu molt popular. Es pot plantar des de la primavera fins a la tardor. A la primavera, la plantació ha de començar immediatament després que es fongui la neu. Triga entre 1,5 i 2 mesos des de la sembra fins a la maduresa tècnica. Els cultius principals es poden plantar només dues setmanes després de segar i llaurar les verdures al sòl. La mostassa és coneguda pel seu ràpid creixement de massa verda i suprimeix eficaçment el creixement de males herbes.

La colza també es pot utilitzar com a adob verd. Es pot cultivar a l'hivern o a la primavera. Els temps de sembra varien segons la varietat. Tanmateix, ambdós tipus funcionen de manera similar. Ajuden a enriquir el sòl amb sofre, fòsfor i matèria orgànica. A més, la colza atrau les abelles i altres pol·linitzadors. Ajuda a matar els cucs metàl·lics i a suprimir el desenvolupament de la crosta i la rizoctonia.

La colza de primavera es recomana per plantar a mitjans d'abril. Les varietats d'hivern s'han de sembrar a finals d'agost. Aquest adob verd es considera un excel·lent precursor de les patates. Tanmateix, no s'ha de plantar abans ni després dels cultius de crucíferes.

Civada

Aquest adob verd enriqueix el sòl amb una valuosa matèria orgànica. També serveix com a font de fòsfor i potassi. Per subministrar nitrogen al sòl, es recomana combinar la civada amb veça o pèsols. Aquesta planta prospera en tot tipus de sòl: sorrenc, argilós, torba i sòl negre.

El sistema radicular del cultiu ajuda a afluixar fins i tot el sòl més compactat, proporcionant-li aire i humitat. Gràcies a les propietats enfortidores de les seves arrels, la civada ajuda a protegir els sòls lleugers de l'erosió i millora l'absorció d'aigua per part de les plantes. A més, les arrels d'aquest cereal contenen una substància que pot suprimir els patògens que causen la podridura de les arrels, malalties fúngiques i bacterianes.

La civada s'ha de plantar a mitjans de primavera, més sovint a l'abril. Es recomana plantar el cultiu abans de l'hivern, a la primera meitat de setembre. Quan es planta en fileres, la taxa de sembra és de 10 grams per metre quadrat.

Amarant carmesí

Aquesta planta amb flors enriqueix el sòl amb humus i promou el creixement de microorganismes beneficiosos. Les seves propietats decoratives són un avantatge afegit. A més, aquest adob verd no requereix reg. Es recomana plantar-lo a mitjans de juliol.

Sègol

Aquest adob verd enriqueix el sòl amb matèria orgànica. També serveix com a font de nitrogen i potassi. Un altre benefici d'aquesta planta és la seva capacitat per protegir el jardí de la perillosa herba de blat rastrera. Es recomana plantar sègol d'hivern a finals d'agost o setembre. Utilitzeu 20 grams de llavors per metre quadrat. Segueu la planta a la primavera o estiu de l'any següent.

Gira-sol

Els gira-sols nans s'utilitzen habitualment com a adob verd. Són més fàcils de cavar. L'ús d'aquest cultiu augmenta significativament el contingut d'humus del sòl. Els gira-sols es poden plantar en sòls mitjans. Es consideren una excel·lent planta melífera i tenen excel·lents qualitats ornamentals. Es recomana plantar aquest adob verd al juliol.

Fes una ullada També

Quins adobs verds són els millors per desacidificar el sòl, com triar-los i èpoques de sembra

Llegir

Raigràs multiflor

Aquest farratge es considera una excel·lent font de nitrogen i humus. Pot millorar significativament l'estructura del sòl. Després d'aquest adob verd, es pot cultivar qualsevol cultiu d'hortalisses. Es recomana la sembra a l'agost.

Fajol

Aquesta planta és extremadament beneficiosa per al sòl. Prevé l'erosió, redueix la infestació de males herbes i ajuda a controlar les plagues que habiten al sòl. El fajol també és una excel·lent planta de mel.

Cal tenir en compte que aquest adob verd només prospera en sòls fèrtils. Un sòl sec o massa humit no és adequat per a ell. Es recomana plantar-lo a l'abril i al maig.

Rave

Aquesta planta enriqueix el sòl amb nitrogen i en solta l'estructura. El rave ajuda a formar una gran quantitat d'humus. També ajuda a limitar l'aparició de nematodes.

Cal tenir en compte que aquest cultiu no creix bé en sòl sec. Tampoc tolera sòls massa humits o massa àcids. Les plantes de la família de les Brassicaceae no s'han de plantar després dels raves. Es recomana sembrar aquest adob verd entre el 10 i el 30 d'agost.

En Bob és rus

Aquest és un dels adobs verds més efectius. La mongeta russa té arrels llargues que asseguren un drenatge adequat del sòl. La planta tolera bé la humitat elevada del sòl. Es pot plantar en sòls pesats amb un pH neutre. Tanmateix, no s'han de plantar mongetes, pèsols ni altres llegums després de la planta. Es recomana plantar adob verd a principis de primavera.

Trèvol dolç

Aquesta planta herbàcia és ideal per repel·lir rosegadors. Produeix substàncies especials anomenades cumarines, que repel·leixen ratolins i talps. El trèvol dolç se sol plantar com a adob verd després de la collita del cultiu principal. Les seves pronunciades propietats productores de mel es consideren un benefici addicional.

Veça

Aquesta lleguminosa enriqueix el sòl amb nitrogen. També proporciona una protecció fiable contra l'erosió del sòl. Es recomana plantar les varietats de veça de primavera al juny. La veça d'hivern s'ha de sembrar a finals d'octubre. Planteu 15 grams de llavors per metre quadrat. Com que la veça és un cultiu enfiladisso, s'ha de combinar amb altres cultius d'adob verd com la civada, la mostassa i l'ordi.

Calèndula

Les calèndules sovint es cultiven en jardins. Tanmateix, no tothom sap que aquestes flors ajuden a netejar el sòl de nematodes. El sistema radicular de la planta produeix compostos que són tòxics per a aquestes plagues. Es recomana plantar calèndules a l'abril i al maig.

Facelia tansy

Aquest adob verd versàtil es pot plantar abans de qualsevol cultiu. La Phacelia es considera de baix manteniment i tolera bé les baixes temperatures i la sequera.

Es recomana plantar les llavors de la planta a la primavera, immediatament després que es fongui la neu. Utilitzeu 1,5-2 grams de llavors per metre quadrat. La planta prospera en sòls argilosos, torbars, sorra i fins i tot rocosos. La fàcelia afluixa fàcilment els sòls compactats i enforteix els sòls lleugers. Un avantatge addicional de la planta és la seva capacitat per reduir l'acidesa.

Llopí

Les llargues arrels de la planta alberguen bacteris fixadors de nitrogen especialitzats. Absorbeixen el nitrogen de les capes profundes del sòl i el transfereixen a les capes superiors. A més, el llopí facilita l'absorció de compostos de fosfat. Plantar aquest adob verd redueix la compactació del sòl, redueix la seva acidesa i augmenta la seva capacitat per emmagatzemar i permear aigua.

Es recomana plantar el llopí a la primera meitat de maig. Es pot collir entre 6 i 8 setmanes després de l'aparició dels brots. Es recomana plantar entre 20 i 30 grams de llavors per metre quadrat.

Trèvol

Aquest cultiu requereix un sòl humit i lleugerament àcid. El trèvol ajuda a enriquir el sòl amb matèria orgànica, nitrogen i altres nutrients valuosos. El seu sistema d'arrels protegeix de manera fiable el sòl de l'erosió i la meteorització, alhora que l'afluixa.

El trèvol s'ha d'incorporar al sòl abans de la floració, quan es formen els brots en massa. Es recomana sembrar adob verd a principis de primavera. Utilitzeu 2 grams de llavors per metre quadrat.

Serradella

Aquesta planta enriqueix el sòl amb nitrogen i té un pronunciat efecte afluixant. La Serradella ajuda a millorar l'estat fitosanitari del sòl. Aquest adob verd es pot plantar en sòls mitjans o pobres. És resistent a la sequera i té excel·lents propietats productores de mel. Es pot plantar d'abril a agost. Per cada 10 metres quadrats, es necessiten 40 grams de llavors.

Fes una ullada També

Els avantatges i els inconvenients del blat com a adob verd, i quan i com plantar-lo correctament

Llegir

Pèsols

Aquesta planta popular fa un excel·lent adob verd. Els pèsols prosperen en sòls de gruix mitjà i ben drenats. A més de nitrogen, la planta proporciona al sòl una gran quantitat de fòsfor. És resistent a les baixes temperatures, però no prospera en sòls àcids.

Es recomana sembrar els pèsols a principis de primavera, al març i a l'abril. Es necessiten entre 140 i 180 grams de llavor per cada 10 metres quadrats.

Com i on plantar

La sembra d'adob verd es pot fer durant tot l'any:

1. A la primavera, la vegetació creix ràpidament. Això ajuda a protegir els parterres de les males herbes. Els cultius d'adob verd més populars que es poden cultivar en un jardí inclouen pèsols, veça, alfals i civada.
2. A l'estiu o a principis de la tardor, l'adob verd ajuda a restaurar la fertilitat del sòl i altres propietats importants. Aquest és el millor moment per plantar plantes de la família de les crucíferes.
3. Finals de la tardor és el moment recomanat per sembrar varietats d'hivern de civada, sègol i altres cereals. També s'accepten raves, colza i mostassa. Tanmateix, no cal segar ni enterrar aquests adobs verds. Protegeixen el sòl de la congelació.

El lloc d'aterratge s'ha de triar en funció dels vostres objectius. Són possibles les opcions de col·locació següents:

1. En una zona lliure, en aquest cas, el fems verd enriquirà la composició del sòl.
2. Al llit del jardí, l'adob verd es planta a la primavera abans de les plàntules i a l'estiu després de la collita dels cultius principals.
3. L'opció òptima es considera entre files. Això ajudarà a prevenir el creixement incontrolat de males herbes.

Selecció de fems verds per a diferents cultius

Per assegurar-se que els adobs verds produeixin l'efecte desitjat, és important tenir en compte per a quins cultius es planten.

Per a patates

Quan es conreen patates, és important prevenir malalties i atacs de plagues. Per tant, es poden utilitzar els següents adobs verds:

• llegums: aquests inclouen trèvol, mongetes, pèsols;
• cruciferes: podeu sembrar raves, colza, mostassa;
• lli - el lli funciona bé;
• La borraja - la fàcelia és una d'aquestes herbes.

Per a tomàquets

Els adobs verds utilitzats per al cultiu de tomàquets afluixen el sòl, l'enriqueixen amb nitrogen i minerals i redueixen les males herbes. La facèlia funciona millor en combinació amb els tomàquets.

També s'accepten les plantes següents:

• llegums;
• crucifera;
• cereals.

Per a la col

L'adob verd per a les cols té com a objectiu enriquir el sòl amb nitrogen. Per tant, en aquest cas és millor utilitzar trèvol dolç, alfals i trèvol. Per a una parcel·la més sana, podeu utilitzar una combinació de llop, trèvol i fàcelia. Aquesta combinació protegirà les plantes dels nematodes, els cucs metàl·lics i altres plagues.

Per a cogombres

Les arrels del cogombre no es desenvolupen profundament, de manera que les plantes poden patir una manca de nutrients. Per assegurar-vos que els cultius rebin nutrients valuosos, considereu l'ús dels següents adobs verds:

• llegums;
• cereals;
• crucifera.

Contra quines malalties i plagues ajuda?

Molts cultius d'adob verd tenen propietats medicinals. Per exemple, les fulles de lli contenen taní, que protegeix els cultius dels escarabats de la patata de Colorado. Aquestes plagues també són repel·lides per l'olor de la calèndula.

El rave i la mostassa tenen propietats beneficioses. Inhibeixen el creixement de males herbes i neutralitzen els patògens del sòl. La fàcelia ajuda a prevenir malalties fúngiques i a repel·lir els cucs metàl·lics.

Quan i com eliminar-los correctament

Els cultius d'adob verd es poden tallar abans de la floració, dues setmanes abans de plantar les plantes principals. Els cultius amb flors boniques i fragants es poden conservar als parterres durant més temps. Atreuen els pol·linitzadors a la parcel·la. Aquests cultius d'adob verd s'han de collir abans que produeixin llavors. Es recomana segar els cereals després que estiguin completament madurs. Les seves tiges es poden utilitzar com a cobertor vegetal i les llavors es poden plantar la temporada següent.