Sembrar ordi com a adob verd al jardí elimina la necessitat de fertilitzants orgànics i minerals. També evita el creixement excessiu de males herbes i facilita la jardineria. Tanmateix, una plantació i una cura adequades són essencials. Seguir les recomanacions de rotació de cultius també és crucial.
Avantatges i desavantatges
Els cereals es consideren entre els cultius d'adob verd més populars, i l'ordi no n'és una excepció. Els principals beneficis del cultiu inclouen els següents:
- Després d'excavar, els greixos es converteixen en un fertilitzant natural i nutritiu.
- El sistema radicular del cultiu afluixa el sòl i alhora l'enforteix.
- La planta millora les propietats del sòl i l'estructura, augmentant així la seva permeabilitat a l'aire.
- El cultiu redueix la pressió de les males herbes perquè emergeix aviat i de forma densa. Això impedeix el creixement actiu de vegetació no desitjada.
- L'ordi té un efecte desinfectant. El sistema radicular segrega substàncies que inhibeixen virus i bacteris.
- El cultiu redueix el nombre de paràsits: nematodes, cicadelles i pugons. També atrau insectes beneficiosos.
- L'ordi ajuda a augmentar el rendiment dels cultius i a millorar la qualitat de la fruita, que acumula més sucres, vitamines, midó, proteïnes i minerals.
El principal inconvenient de l'ordi és que el seu sistema d'arrels atrau els cucs metàl·lics. Si aquesta plaga és present a la zona, és millor substituir el cultiu per un altre adob verd.
Normes per a la sembra i el cultiu posterior
Plantar i cultivar ordi com a adob verd té els seus propis reptes. Cal tenir-los en compte per garantir el màxim benefici del cultiu.
Quan plantar
L'època de sembra i el clima depenen de la varietat d'ordi. A les regions més fredes, s'han d'utilitzar varietats de primavera com a adob verd. A les regions temperades i meridionals, es pot plantar qualsevol tipus de cultiu, tant varietats de primavera com d'hivern.
L'ordi d'hivern per a adob verd s'ha de plantar a la tardor, després de la collita dels cultius de l'hort. Si es planta a principis de setembre, el cultiu té temps de desenvolupar nova vegetació i acumular nutrients.
Si es planta a finals de la tardor, la part aèria no tindrà temps de formar-se abans que arribi el fred. Aquest tipus d'ordi començarà a créixer ràpidament amb l'inici de l'escalfament primaveral.
La sembra d'ordi de primavera hauria de començar amb l'arribada del bon temps a la primavera. Quan la temperatura del sòl arriba als 5 °C (41 °F), es pot començar a treballar. Això sol passar al març o a l'abril. En aquest cas, l'adob verd es cull de 4 a 6 setmanes més tard.
Taxa de consum de llavors
Quan planteu adob verd, utilitzeu un mètode de fila estreta. Aquest patró de plantació requereix els requisits següents:
- l'interval entre files és de 6-8 centímetres;
- la distància entre les llavors és d'1,5-2 centímetres;
- La profunditat de plantació en sòl lleuger és de 6 centímetres, en sòl pesat, no més de 3 centímetres.
El consum mitjà de llavors és de 15-20 grams per 1 metre quadrat de superfície o 1,5-2 quilograms per 100 metres quadrats.
Per suprimir el creixement actiu de les males herbes, es recomana augmentar aquesta taxa a 25 grams per metre quadrat.
Com plantar
Per plantar adob verd, netegeu els parterres de restes vegetals i caveu-los a fons amb una pala. Després, anivelleu la terra i feu petits solcs. Planteu les llavors en aquests solcs i cobriu-les amb terra. Si la terra està massa seca, regueu els parterres.
Temps i característiques de l'excavació
Es recomana segar l'adob verd 10-14 dies abans de plantar el cultiu principal. És important respectar el moment. Si l'ordi produeix una espiga, la part verda es tornarà dura i el seu contingut en nutrients disminuirà. Aquest adob verd requereix més temps per descompondre's i també és menys beneficiós.
Hi ha diverses maneres d'excavar una zona fertilitzada. És important deixar les arrels de l'herba intactes. Produeixen nitrogen i altres nutrients valuosos de les capes profundes del sòl. El vermicompost es forma entre els residus de les arrels.
Per utilitzar el primer mètode, heu de fer el següent:
- Segar el gra sense tocar les arrels.
- Col·loca els brots al voltant de la zona. Triturar les tiges accelerarà la seva descomposició i l'alliberament de nutrients.
- Planta els següents cultius, fent solcs entre l'ordi escampat.
L'herba segada estesa per la superfície de la parcel·la fa un excel·lent encoixinat. Aquest material farà ombra al sòl i ajudarà a retenir la humitat a les capes superiors del sòl durant més temps.
El segon mètode consisteix a excavar el cultiu d'adob verd a poca profunditat. Aquesta feina s'ha de fer amb una aixada o una rella plana, no amb una pala. En cas contrari, hi ha el risc de danyar les arrels del cultiu.
Quins cultius s'haurien de plantar després?
Després de l'ordi, és millor plantar pèsols, llenties i altres llegums. També s'accepten diversos cultius de crucíferes, com ara naps, cols, raves i altres.
Tanmateix, està prohibit plantar altres cereals després de l'ordi. Requereixen la mateixa nutrició. Per tant, el rendiment del blat, el sègol o la civada serà mínim. Tampoc es recomana plantar patates després de l'ordi. L'adob verd atrau els cucs metàl·lics, que poden causar danys greus als tubercles.
Què triar: civada o ordi
L'ordi, que és resistent a la sequera, és més adequada per a regions àrides. Tanmateix, la civada és una millor opció per a sòls àcids i torberes. Aquesta planta enriqueix el sòl amb potassi. Els cultius de solanacea prosperen després d'aquest adob verd.
L'ordi és una planta valuosa que enriqueix el sòl amb nutrients i en millora l'aireació. Evita la propagació de males herbes i millora l'estructura del sòl. És important seguir les normes per a la sembra i el cultiu d'adob verd.