Els cultius d'adob verd són plantes beneficioses que milloren la fertilitat del sòl. Aquests cultius es cultiven per produir massa verda, que té un efecte beneficiós sobre el sòl. La veça es considera un excel·lent cultiu d'adob verd. Es caracteritza per tenir arrels llargues i la capacitat d'extreure nutrients de les profunditats del sòl. Per garantir un cultiu reeixit, és important seguir unes pràctiques agrícoles bàsiques.
Avantatges i desavantatges del fem verd
La veça és una planta herbàcia que pertany a la família de les lleguminoses. Aquest cultiu es conrea àmpliament i és conegut per les seves condicions de creixement poc exigents. Molts apicultors utilitzen la veça per atraure les abelles.
La planta també es considera un valuós cultiu d'adob verd, adequat per al seu ús en hivernacles i camps oberts. Els seus avantatges inclouen una maduresa primerenca. Es pot collir quan altres plantes tot just comencen a desenvolupar-se. Altres avantatges de l'adob verd inclouen els següents:
- saturació del sòl amb macroelements;
- restauració de l'estructura del sòl;
- retenir la humitat al sòl i augmentar la permeabilitat a l'aire;
- fent que el sòl sigui lleuger i solt;
- aturar la propagació de males herbes;
- facilitat de cultiu.
A més, la veça es pot utilitzar com a aliment nutritiu per al bestiar. A més, els científics afirmen que alguns cultius d'hortalisses milloren significativament la seva germinació quan es planten després de la veça de primavera. Les varietats d'adob verd d'hivern també tenen un efecte beneficiós sobre la salut del sòl.

No obstant això, la cultura també té alguns inconvenients:
- composició exigent del sòl;
- necessitat d'una gran quantitat d'humitat.
Cultures predecessores
L'adob verd combina bé amb qualsevol cultiu, excepte amb els membres de la família de les lleguminoses. El sègol, el blat i altres cereals el poden precedir. La veça també es pot plantar després de les patates, els tomàquets, els cogombres i els carbassons. També pot actuar com a precursor d'aquests cultius.
Quan i com plantar correctament
Quan sembrar adob verd, és important triar el moment adequat. Quan ho feu, tingueu en compte el següent:
- característiques climàtiques de la regió;
- condicions meteorològiques en el moment de l'aterratge;
- finalitat del lloc.

A l'hora d'escollir les dates de sembra, es recomana tenir en compte la varietat del cultiu:
- La gespa de primavera s'ha de plantar immediatament després que es fongui la neu. És important que la temperatura mitjana sigui d'almenys 5 °C. Es necessiten 1.500 grams de llavor per cada 100 metres quadrats. Es recomana plantar la llavor a una profunditat de 4 a 7 centímetres. En sòls sorrencs, les llavors es poden plantar més profundament que en sòls argilosos.
- La veça d'hivern produeix menys fulles verdes, però es considera menys exigent. Quan es combina amb altres plantes, pot sobreviure a baixades de temperatura a curt termini.
Com que la veça és un cultiu rastrer, s'ha de plantar al costat d'altres adobs verds. Es recomana triar varietats verticals, ja que les seves tiges actuaran com a suport per a la veça. L'adob verd combina bé amb el sègol, la civada i les plantes crucíferes. També es pot combinar amb altres llegums.
Una combinació amb civada es considera una excel·lent opció. La civada conté molt de fòsfor i potassi, mentre que la veça és rica en nitrogen. Aquesta combinació de plantes crea un fertilitzant orgànic complet per al sòl.

Característiques de cura
La veça no requereix cap cura especial durant el cultiu. Tanmateix, durant la sequera, la zona necessitarà un reg freqüent i generós. En cas contrari, les tiges d'adob verd es tornaran massa gruixudes i les fulles es marciran. Quan es cultiva veça en sòl pobre, s'ha d'alimentar dues vegades per temporada amb fòsfor i potassi. Això ajudarà a garantir un fullatge exuberant i exuberant.
Quan tallar la gespa
La veça es pot segar ja entre 30 i 40 dies després de plantar les llavors. En aquest moment, les plàntules arriben a una alçada de 15-20 centímetres. En aquest punt, les seves fulles i brots acumulen una gran quantitat d'elements beneficiosos. És crucial collir la vegetació durant la brotada, ja que la floració extreu elements valuosos de l'herba.

Quan talleu una planta, heu d'utilitzar els mètodes següents:
- Talla la gespa i talla les fulles amb una pala. Després, fes-ne compost o fes-ne servir com a cobertor vegetal entre les fileres.
- Retalla les plantes amb una aixada de tall pla, trosseja-les i llaura-les a la terra. Es recomana fer-ho a una profunditat de 6-10 centímetres. Aquest procediment es realitza 15 dies abans de plantar les plàntules o 20 dies abans de plantar les llavors de les plantes cultivades.
- Quan planteu veça d'hivern barrejada amb civada, deixeu-la reposar com a cobertor vegetal. Amb l'arribada del fred, la civada s'assentarà i cobrirà la veça. A la primavera, l'adob verd començarà a créixer de nou. Quan es planten els cultius principals, la veça haurà produït una gran quantitat de fullatge verd d'alta qualitat.
Per estimular la conversió de la matèria verda segada en un fertilitzant valuós, s'ha de regar amb una solució de qualsevol producte EM. Productes com ara "Siyanie", "Baikal" i "Stimulin" són acceptables per a aquest propòsit. Com que els microorganismes implicats en el compostatge només poden funcionar en un ambient humit, la biomassa s'ha de regar periòdicament. Es recomana aigua tèbia.

Quins cultius no es planten després?
No es recomana combinar Vika amb les plantes següents:
- mongetes;
- pèsols;
- remolatxa;
- all.
No es recomana plantar aquests cultius en camps que anteriorment havien estat ocupats per la veça. Les plantes comparteixen les mateixes malalties i són susceptibles a les mateixes plagues. Per tant, hi ha un risc de problemes greus en el cultiu.
La veça es considera un valuós adob verd, que millora l'estructura del sòl i ajuda a augmentar significativament el rendiment dels cultius. Per aconseguir els resultats desitjats, és important seguir estrictament les pautes de plantació i proporcionar una cura d'alta qualitat per a l'adob verd.


