Característiques del tomàquet Volgogradsky 5/95 i directrius de cultiu

El tomàquet Volgogradsky 5/95, descrit pel seu excel·lent sabor i alt rendiment, és popular entre els productors d'hortalisses. Aquesta varietat es va criar a nivell nacional, es va crear mitjançant selecció i es va zonificar el 1953. L'híbrid encara es cultiva als horts domèstics avui dia.

Beneficis dels tomàquets

Tomàquets de Volgograd Les sèries Volgogradsky Pink i Volgogradsky 323 engloben diverses varietats. Cada varietat té les seves pròpies característiques úniques. La característica comuna d'aquesta sèrie és l'alt rendiment i la resistència a les malalties típiques de la solana.

Aquesta varietat de maduració mitjana-tardana comença a donar fruits 115-130 dies després de la germinació. És adequada tant per al cultiu en camp obert com en hivernacle. S'observen rendiments elevats quan es conrea a les regions meridionals.

Plantes determinades amb un port compacte, que arriben als 70-100 cm d'alçada. Els arbustos estàndard amb fullatge de mida mitjana i de color verd clar proporcionen llum solar sense obstacles al fruit. El tronc de l'arbust requereix suport.

El primer raïm es forma al nivell de la cinquena o sisena fulla. Els fruits de la varietat Volgogradsky 595 es caracteritzen per una forma plana i rodona i lleugeres nervadures. Quan estan madurs, els tomàquets adquireixen un to escarlata.

Els tomàquets pesen entre 90 i 150 g. Quan es cultiven a l'aire lliure, un sol arbust pot produir fins a 3 kg. Amb una densitat de plantació de 3-4 plantes per metre quadrat, el rendiment és de 12 kg. Els fruits contenen un 4,5% de matèria seca i un 3% de sucres. Una secció horitzontal revela 5-6 cambres que contenen llavors.

Quan es cultiva a l'aire lliure, la varietat de tomàquet Volgogradsky 5 95 s'adapta bé a les fluctuacions de temperatura. Els productors d'hortalisses informen que els tomàquets mantenen el seu rendiment i maduren gairebé simultàniament, independentment de les cures de la planta.

Les característiques del fruit indiquen la seva idoneïtat per a l'emmagatzematge i el transport a llargues distàncies. A la cuina, els tomàquets s'utilitzen per a amanides, conserves, escabetx i processament en salses, pastes i sucs.

Tecnologia agrícola per al cultiu de tomàquets

Les llavors per a les plàntules es sembren al març. Es col·loquen en recipients amb substrat a una profunditat d'1 cm. Després de regar abundantment amb un polvoritzador, el recipient es tapa amb vidre o film per crear el microclima necessari per a la ràpida aparició de les plàntules.

Durant el procés de creixement, les plàntules reben una temperatura de l'aire òptima de +23…+25 °C. El desenvolupament normal de la planta requereix il·luminació addicional, que es proporciona mitjançant làmpades fluorescents.

La fertilització periòdica amb fertilitzants complexos estimula el desenvolupament del sistema radicular i d'una tija forta. La poda es realitza quan les plàntules tenen dues fulles veritables.

Aquest procediment permet eliminar les plantes febles i plantar les plàntules en recipients separats amb substrat de cultiu. Es poden utilitzar testos de torba per a aquest propòsit, ja que faciliten el transport dels arbustos a la seva ubicació permanent.

Les plantes es planten a terra als 45-50 dies d'edat, quan les plàntules arriben a una alçada de 15-17 cm, amb 9-10 fulles i un raïm floral format. La plantació s'ha de fer en un sòl que s'hagi escalfat a 14 °C després del final del període de gelades de primavera.

Quan planteu, tingueu en compte la rotació de cultius. Els millors predecessors per als tomàquets són la col, les pastanagues, els cogombres, el carbassó i el julivert.

S'afegeix compost i fertilitzants minerals als forats preparats. Aquesta varietat de tomàquet no és exigent pel que fa a la composició del sòl, però respon bé als fertilitzants complexos i estimulants del creixement durant tota la temporada.

La planta requereix un reg moderat amb aigua tèbia 2-3 vegades per setmana. Per distribuir la humitat uniformement i evitar que la capa superior del sòl s'assequi, feu servir coberta vegetal amb fibra negra.

L'ús de materials orgànics (palla, fulles, encenalls de fusta) com a cobertor vegetal proporciona una nutrició addicional per a les plantes. L'equilibri d'humitat i l'accés de l'aire al sistema radicular es poden garantir afluixant el sòl i aplanant les plantes.

Malgrat la resistència de la varietat a les malalties fúngiques, es recomanen mesures preventives. Quan es cultiva el cultiu en hivernacles, es recomana una ventilació periòdica i una il·luminació i un reg adequats.

Els tomàquets són susceptibles als pugons, una plaga biològica. Per combatre'ls, utilitzeu remeis casolans per tractar els arbustos. Els llimacs es poden controlar utilitzant calç i sorra gruixuda per crear barreres.

La cura dels cultius inclou la neteja de males herbes. L'adherència a les pràctiques de cultiu adequades eliminarà la necessitat de productes fitosanitaris.