Característiques del tomàquet cranc japonès i cultiu de la varietat

El tomàquet cranc japonès, les característiques i la descripció de la varietat del qual indiquen la seva capacitat per ser cultivat en qualsevol condició, està inclòs al Registre Estatal d'Assoliments de Cria. Els fruits tenen excel·lents característiques de sabor i són versàtils en aplicacions culinàries.

Avantatges de la varietat

Els tomàquets cranc japonesos, que es descriuen com a maduradors de mitja temporada, són adequats tant per al cultiu interior com exterior. Els arbustos indeterminats arriben a una alçada de 150-180 cm durant la temporada de creixement, produint fins a sis raïms.

Els tomàquets tenen fulles de mida mitjana, de color verd clar i inflorescències simples. Cal podar-los i lligar-los a una estructura de suport. Els productors d'hortalisses informen que els millors resultats s'aconsegueixen quan es cultiva una planta de tija simple o doble.

Els fruits són plans i rodons, amb espatlles carnoses i nervadures notables prop de la tija. Aquests tomàquets tenen una textura solta i un sabor excel·lent. Quan es tallen horitzontalment, es veuen més de set cambres de llavors.

Els fruits carnosos i sucosos pesen fins a 300-400 g. En la fase de maduresa biològica, els tomàquets són verds amb una taca verda fosca prop de la tija. A mesura que maduren, adquireixen un color rosa intens amb un to gerd.

Les ressenyes dels jardiners apunten a la naturalesa versàtil d'aquests tomàquets. S'utilitzen en amanides, sucs, salses i purés. Els tomàquets roses són bons per al consum fresc i es poden incloure en una dieta.

El principal avantatge d'aquesta varietat és el seu rendiment estable i el seu llarg període de fructificació. Els rendiments dels tomàquets arriben fins a 11 kg per metre quadrat. El tomàquet cranc japonès és resistent al virus del mosaic del tabac, a la podridura apical i a la podridura de les arrels.

Tecnologia agrícola per al cultiu de tomàquets

Els tomàquets de cranc japonès es conreen a partir de plàntules. Les llavors es sembren 60-65 dies abans de la data prevista de sembra. Per plantar s'utilitza un substrat o una barreja de terra preparada especialment.

Abans de plantar, les llavors es tracten amb una solució aquosa de peròxid d'hidrogen o suc d'àloe vera. Per augmentar la germinació i promoure plàntules sanes, les llavors també es submergeixen en un estimulant del creixement.

Ompliu els contenidors amb terra, compacteu-la lleugerament, feu solcs i escampeu les llavors. Cobriu-les amb una capa de torba. Feu servir un sedàs per assegurar una distribució uniforme.

Després de plantar, rega amb aigua tèbia amb un aspersor i tapa el recipient amb film transparent o vidre fins que surtin els brots. Seguint les instruccions de cultiu, es garanteix un desenvolupament correcte de les plàntules.

Durant el període de formació de les plàntules, s'aplica fertilització periòdica amb fertilitzants minerals. És important controlar els nivells d'humitat del sòl. A mesura que la capa superficial s'asseca, regueu les plantes. Assegureu-vos que mantinguin la temperatura de l'aire òptima necessària per al desenvolupament normal.

Les ressenyes dels jardiners indiquen la necessitat de trasplantar quan es formen dues fulles veritables. Això estimula el creixement de les arrels i permet l'eliminació de les plàntules febles.

A l'hora de triar un lloc per als tomàquets, tingueu en compte la rotació de cultius. Els millors predecessors per als tomàquets són les pastanagues, les cebes, el julivert i la col. El lloc de plantació ha de tenir un bon drenatge i un sòl moderadament humit.

Tot i que la varietat no és exigent pel que fa a la composició del sòl, prospera en sòls solts i rics en nutrients. Els millors resultats s'aconsegueixen en sòls francs amb bona permeabilitat a la humitat.

Els tomàquets es poden plantar tant en sòl obert com protegit, respectant les dates de sembra. Les ressenyes dels productors d'hortalisses indiquen que no és una bona idea plantar massa densament. Es recomana col·locar fins a 4 arbustos per 1 m² a una distància de 40-50 cm entre si.

La cura del cultiu implica regar-lo a temps. Es recomana aplicar aigua a les arrels. L'encoixinat s'utilitza per garantir el reg per degoteig, una distribució uniforme de la humitat i evitar que la superfície del sòl s'assequi.

La fibra negra es pot utilitzar com a cobertor vegetal. Els materials orgànics (palla, fenc, fulles) proporcionen nutrició addicional per a les plantes.

En totes les etapes del desenvolupament del tomàquet, es requereixen fertilitzants minerals amb preparacions complexes. La quantitat de nitrogen, potassi i fòsfor s'ajusta en funció de la qualitat del sòl i de les necessitats del cultiu.

Un arbust alt es forma eliminant amb cura els brots sobrants. Es recomana eliminar els brots laterals al matí, eliminant no més de 3-4 tiges. Per prevenir infeccions, aquest procediment es realitza manualment, amb guants.

La planta està lligada a un suport. Amb unes pràctiques de cultiu adequades, els arbustos són menys susceptibles a diverses malalties, inclòs el míldiu tardà. La varietat de tomàquet cranc japonès, amb els seus fruits semblants a pinces de cranc, produeix un alt rendiment quan es cuida adequadament.