La clorosi del cogombre és una de les malalties més comunes del cultiu. Les fulles de la planta afectada comencen a groguejar-se i marcir-se, i finalment mata tota la planta. La clorosi té moltes causes, que van des de deficiències de micronutrients fins a infestacions de plagues. La malaltia pot aparèixer en qualsevol etapa del cultiu, però només després de trasplantar les plàntules al sòl. Salvar el cultiu és possible a l'inici de la malaltia; si la clorosi s'estén per tota la planta, qualsevol mesura serà inútil.
Causes de la malaltia
El primer signe de clorosi és el groguenc de les fulles de cogombre. El dany comença a la vora o al centre de la fulla i s'estén a tota la fulla. Les venes de la fulla verda solen romandre intactes. Si no es tracta durant aquest període, els cogombres es tornaran completament grocs i s'assecaran.
El groguenc de les fulles de cogombre és causat per una deficiència de clorofil·la, que és essencial per al color verd. La producció de clorofil·la es pot veure interrompuda per factors com ara:
- deficiència o excés de nutrients;
- virus i bacteris;
- mala il·luminació;
- esborrany;
- violació del calendari de reg;
- plagues;
- condicions meteorològiques (gelades, calor, pluja).
La malaltia es manifesta de diferents maneres segons la causa. En la majoria dels casos, està causada per una manca de micronutrients. El groguenc apareix al llarg dels marges de les fulles i s'estén als espais intervenals. Tanmateix, la clorosi també pot començar al mig de la fulla, apareixent com a taques. Els símptomes comuns per a tots els tipus de clorosi inclouen:
- arrissament de fulles;
- les fulles noves es fan més petites;
- el desenvolupament de la planta s'interromp;
- les flors i els fruits s'assequen.
Abans de començar el tractament, és important assegurar-se que no es tracti de míldiu o una altra malaltia similar. Determinar la causa en les primeres etapes és força difícil. Podeu enviar la planta afectada a un laboratori per a la seva anàlisi. Tanmateix, aquest mètode només és adequat per a agricultors a gran escala. El jardiner mitjà haurà de confiar en la seva pròpia observació.
Signes de diferents tipus de clorosi
Els desequilibris de micronutrients són fàcils de tractar: només cal afegir fertilitzant, però cal saber quina substància falta o hi ha en excés.
Així doncs, si a una planta li falta magnesi, la part inferior de la fulla primer es torna pàl·lida i, després que tota la superfície verda de la fulla s'esvaeixi, les vores adquireixen un to porpra. L'excés de magnesi provoca la mort de les arrels, cosa que fa que les fulles s'enrotllin i s'enfosqueixin.
Quan hi ha deficiències de nitrogen, les fulles inferiors són les primeres a patir-ne les conseqüències. Amb el temps, el color groc es torna marró. Amb un excés de nitrogen s'observa una imatge diferent. El color de la planta canvia a verd fosc, després del qual les fulles s'enrotllen. Les taques lleugerament translúcides que apareixien inicialment es tornen grogues o marrons grisenques.
La deficiència de ferro també fa que els cogombres es tornin marrons, però el dany comença a les brots superiors. Si les fulles comencen a decolorar-se entre les venes, és probable que hi hagi un excés de ferro o zinc al sòl. La deficiència de zinc també causa pèrdua d'enzims, però només en zones aïllades de les fulles verdes del cogombre.
Les fulles grogues amb vores rovellades indiquen una deficiència de manganès. Per contra, l'aparició de taques marrons indica un excés del mineral. Els sòls àcids contenen grans quantitats de manganès.
Una deficiència de potassi provoca un canvi brusc de color de verd a marró, sense groguenc. Un patró de mosaic, però, és un signe d'excés de potassi. Les concentracions elevades de potassi inhibeixen el desenvolupament del cultiu i poden provocar la pèrdua de tota la collita.
Quan la clorosi és causada per un excés de reg o per temps plujós, les fulles es tornen pàl·lides i es marceixen. Es formen taques seroses i es pot desenvolupar podridura. Si no es redueix la humitat del sòl, els brots i les arrels començaran a podrir-se.
Les temperatures fredes poden causar groguenc o taques a les fulles. La llum insuficient, a més de la pèrdua de pigment, fa que la planta desenvolupi fulles més petites i tiges més primes.
Les plagues, com els àcars, prefereixen la part inferior de les fulles. En inspeccionar la planta, podeu observar petites teranyines. Els cogombres es tornen grocs i després es marceixen. Quan els cogombres estan infestats de nematodes, la planta es deforma, amb fulles, brots i fruits raquítics. Tanmateix, els nematodes són rars en els cogombres; els pugons o els àcars són més comuns.
Mètodes per combatre la clorosi
Per curar els cogombres i evitar perdre la collita, cal determinar la causa de la malaltia. Si hi ha una deficiència de micronutrients, simplement traieu les fulles danyades i apliqueu el fertilitzant adequat. Una solució de gordolobo a proporció 1:10 pot ajudar a corregir una deficiència de nitrogen. Utilitzeu 1 litre de la solució per arbust.
Podeu augmentar els nivells de magnesi barrejant 100 g de nitrat de magnesi amb 10 litres d'aigua. El potassi es troba a la cendra, 1 tassa per cada 10 litres. Feu-lo servir com a fertilitzant per a les arrels, a raó d'1 litre de solució per planta.
La deficiència de ferro es pot corregir amb fertilitzants comercials o un extracte casolà. Necessitareu: 1 litre d'aigua bullida, 6 g de sulfat de coure i 4 g d'àcid cítric. Quan es barregen, els ingredients formen una solució taronja. Aquesta solució s'utilitza tant per a l'alimentació radicular com foliar.
En cas de condicions meteorològiques desfavorables, com ara gelades sobtades, el fullatge danyat es pot eliminar fàcilment. No cal cap tractament addicional; es pot aplicar fertilitzant addicional per enfortir els brots. L'excés d'humitat es pot reduir mitjançant canals de drenatge i també s'ha d'interrompre temporalment el reg.
Si les plagues són la causa de la clorosi, s'han d'eliminar. Podeu recórrer a preparacions especials o remeis casolans. Per exemple, una solució de ceba, una decocció de tomàquets i una infusió de dent de lleó són efectives contra els àcars. Si es detecta una infecció vírica o fúngica, els cogombres s'han de tractar amb una preparació adequada.
La clorosi causada per un excés de minerals és més difícil de tractar. Primer, cal deixar de fertilitzar amb suplements minerals. Després, cal restaurar l'equilibri de nutrients. Per exemple, si hi ha un excés de nitrogen, cal regar diàriament per reduir-ne la concentració al sòl. Tanmateix, és important no regar en excés, ja que això pot provocar altres problemes, com la podridura de les arrels. També es recomana ruixar les fulles amb nitrat de calci; això ajudarà a restaurar la verdor del cogombre.
És millor prevenir les malalties que tractar-les. El principal obstacle per tractar la clorosi és identificar-ne la causa amb rapidesa. Per tant, és important seguir acuradament les instruccions de cura, inclòs el calendari de reg i fertilització. La zona on creixeran els cogombres ha de ser assolellada però protegida dels corrents d'aire. En cas de mal temps, s'han de protegir cobrint els arbustos amb plàstic. També és important inspeccionar la planta diàriament; aquesta és l'única manera de detectar qualsevol canvi aviat.
Publicacions relacionades:
Plagues i malalties de les groselles i el seu control mitjançant remeis químics i populars
Plantació i cura de cireres, normes d'alimentació i cultiu
Causes i tractament de plagues i malalties de l'albergínia, com combatre-les a casa
Com i on mantenir correctament l'arrel de gingebre fresca a casa
Com cultivar raïm a la regió de Moscou en terreny obert sense hivernacle
Per què les fulles de cogombre s'enrotllen cap a dins i què cal fer al respecte?
Causes i símptomes de les malalties de la clemàtide, mètodes de tractament i prevenció
Raons per les quals les fulles de cogombre es tornen grogues i què cal fer, com tractar-les i alimentar-les
El tractament és el tractament, però per obtenir una millor collita, hauríeu d'utilitzar bioactivadors del creixement de les plantes, això afectarà naturalment la collita, us ho recomano. BioGrow, no te'n penediràs.