L'agrella és una planta herbàcia que pertany a la família de les Oxalis. Botànicament, es coneix com a oxalis. La planta també es coneix com a "col de llebre" i "trèvol fals". Aquesta herba es caracteritza per un creixement ràpid, que pot portar a envair tot un jardí. Per tant, molts jardiners principiants estan interessats en com desfer-se de l'agrella.
Què és la planta?
L'acerella és una herba amb flors. Es caracteritza per un rizoma rastrer amb creixements bulbosos o tuberosos. La planta pot arribar a una alçada de 15-30 centímetres.
Es caracteritza per fulles palmades o trifoliades amb pecíols de fins a 20 centímetres de llarg. Les fulles creixen fins a 5-15 centímetres de llarg. Es poden plegar o enfonsar a la nit. Això passa quan s'estimula físicament o en temps ennuvolat. Les fulles poden ser de color bordeus o verd. Poden ser d'un sol color o multicolors.
La planta floreix a finals de primavera o principis d'estiu, un procés que dura un mes. De les axil·les de les fulles emergeix una llarga tija floral amb un o més brots. La planta té una corol·la regular que consisteix en cinc pètals fusionats en un tub. Aquests pètals es caracteritzen per una vora arrodonida que es corba fortament cap a l'exterior. De manera similar a les fulles, les flors es tanquen completament a la nit.
Els pètals de la planta són de color blanc, lila, rosa i groc. Les flors són bisexuals i tendeixen a autopol·linitzar-se. Els insectes també poden fer això. La part central de la flor conté de 5 a 10 estams llargs i un sol ovari. L'ovari pot ser més llarg o més curt que els estams.

Els fruits són càpsules carnoses. Són allargades i tenen valves verdes. A l'interior hi ha petites llavors en forma de llàgrima, cobertes d'una pell gruixuda.
La capa exterior de la pell conté molt de sucre. Això atrau les formigues, que ajuden a dispersar les llavors a llargues distàncies. Un cop madures, els fruits de l'acerella s'obren fàcilment. En aquest punt, el seu contingut es dispersa a distàncies considerables.
Quin és el perill?
Molts jardiners planten acedera amb finalitats ornamentals. Tanmateix, la planta és capaç de reproduir-se molt ràpidament. Els fruits de l'acedera són beines en forma de càpsula. Quan s'obren, alliberen nombroses llavors diminutes que semblen llavors de rosella. Aquestes llavors són transportades pel vent fins a 1,5 metres. Un cop plantades a terra, les plàntules germinen molt ràpidament.

Aquesta productivitat suggereix que sense mesures preventives i de control, la zona es cobrirà ràpidament amb una densa catifa d'acedera. En una temporada, la planta pot ocupar fins a un metre quadrat. Després de diverses temporades, els brots sobre el terra poden causar danys a tot el jardí.
Si l'acerella és present en una zona, també pot aparèixer a les zones veïnes. Això es deu a la dispersió aèria de les llavors.
Mètodes per eliminar les males herbes
Prevenir la propagació de l'acedera és molt més fàcil que combatre-la més tard. Un cop apareix la mala herba, caldrà molt d'esforç per netejar els parterres. Això es pot fer mecànicament, químicament o amb mètodes tradicionals.

Quins herbicides són adequats?
No es recomana l'ús de productes químics en jardins privats. Tanmateix, si les males herbes són molt esteses, pot ser necessari.
El Roundup ajuda a controlar l'acerella. També es poden utilitzar productes amb propietats químiques similars. Els parterres afectats s'han de tractar a la primavera o a la tardor.
Ús de mètodes mecànics
L'acerella es destrueix més sovint mecànicament. Es recomana una desherbada freqüent. Això es fa quan el sòl està sec, abans que comenci el període de floració. L'eliminació acurada de les arrels és essencial, incloent-hi arrencar fins i tot les arrels més petites del sòl. És més fàcil arrencar les tiges madures, que es preparen per formar brots. Es tornen menys fràgils i menys propenses a trencar-se. Desherbar brots petits és força difícil.

L'herba treta s'ha de retirar amb cura. És important no deixar brots ni arrels als parterres. Les plantes s'han de llençar immediatament.
No es recomana llençar els arbustos al compost. Aquesta planta té un sistema d'arrels molt resistent. Si la gespa es col·loca entre restes en descomposició, pot romandre viable durant dos anys. L'ús de compost preparat al jardí corre el risc de reintroduir males herbes.
Mètodes tradicionals
Per desfer-se de l'agrella, es recomana utilitzar els mètodes següents:
- Traieu totes les tiges de flors que apareguin.
- Cobriu les zones afectades amb un drap fosc.
- És bo encalçar la terra. L'agrella no tolera bé la calç.
- Crea ombra natural. Impedeix el creixement de les plantes.
- Rega sistemàticament els llits amb te fort.

Prevenció de l'ocurrència
Per evitar l'aparició de l'agrella, val la pena seguir aquestes regles:
- Traieu les males herbes d'arrel. No haurien de florir ni produir llavors.
- No deixeu herba arrencada als parterres.
- No feu compost amb els arbustos recollits. Es poden propagar fins i tot més ràpid que el vent.
- Sega l'acedera ornamental per l'arrel.
Quins errors cometen els jardiners?
Quan es cultiva acedera ornamental, molts jardiners cometen diversos errors, que provoquen problemes:
- No regueu massa els parterres. Les arrels fines s'assecaran en terra seca.
- No hauríeu de fer parterres decoratius a prop dels parterres.
- Quan es treuen les males herbes, és millor utilitzar una forca en lloc d'una pala.
L'acerella es considera una planta força bonica. Tanmateix, es pot estendre ràpidament per una propietat. Es poden utilitzar mètodes químics, mecànics o tradicionals per controlar la mala herba.











