Plantació i cura del romaní en terreny obert, creixement a partir de llavors i propagació

El romaní és un arbust de fulla perenne espectacular originari del sud d'Europa i de les dues ribes del Mediterrani. El cultiu d'aquest romaní resistent a la sequera és una empresa reeixida en zones amb climes càlids i hiverns suaus, ja que la plantació i la cura posterior en terreny obert són senzilles. Tanmateix, a la majoria de regions de Rússia, el cultiu d'aquest arbust fragant és possible en hivernacles o testos durant tot l'any, i la rendibilitat del cultiu a gran escala és qüestionable.

Descripció i característiques del romaní

A la costa del Mar Negre, el romaní comença a florir de manera natural ja al febrer. La floració massiva té lloc a l'abril-maig i dura un mes sencer. En condicions meteorològiques favorables, sovint s'observa una segona floració a mitjans de tardor.

Les flors d'aquest petit i luxós arbust, de color blau o lleugerament porpra, s'apleguen en raïms de 5-10 brots. Més a prop de setembre, després de la temporada de floració, maduren petits fruits grisencs de fins a 2 mm de llarg. Les petites fulles verdoses-olivaces s'assemblen vagament a agulles de pi. S'apleguen en una tija llarga, que sovint arriba als 1,5 metres.

L'extens sistema d'arrels del romaní pot créixer fins a tres metres en el seu hàbitat natural. Això és típic de totes les plantes que creixen en climes càlids amb períodes prolongats de sequera. La llarga arrel accedeix fàcilment a les aigües subterrànies i manté les fulles fresques durant tot l'any. A causa del seu gran sistema d'arrels, els agricultors i jardiners experimentats cultiven l'arbust en terreny obert o en grans contenidors.

L'alt contingut en oli essencial de l'arbust el fa molt fragant i aromàtic. És conegut arreu del món com a espècia i planta medicinal.

Varietats de plantes populars

Fins ara, els criadors han desenvolupat desenes de varietats de romaní. Aquestes varietats difereixen en el color, la mida i la composició de les fulles, la forma i els tons de la flor i els requisits de temperatura de creixement.

Les varietats més comunes a Rússia són:

• El blau cors s'utilitza amb finalitats medicinals i floreix des de finals d'abril fins a maig.
• La Blue Winter floreix amb un color porpra inusual i tolera temperatures baixes de fins a -17 °C.
• El romaní de Crimea comença a florir ja al febrer.
• La tendresa canvia de color de verd a blau grisenc a mesura que creix i no es recomana per al cultiu a l'aire lliure en regions fredes. L'arbust arriba a una alçada d'un metre.
• La rosinka creix fins a 40 cm d'alçada i s'utilitza com a planta medicinal.
• La varietat ampelosa no tolera ni les gelades lleus i es cultiva com a decoració per a una casa d'estiu.
• El romaní blanc creix fins a un metre d'alçada i té delicades inflorescències blanques com la neu.

A l'hora de comprar romaní, en primer lloc, cal tenir en compte la zona climàtica de la residència i triar varietats zonificades.

Com cultivar correctament

Durant l'estiu, el romaní prospera a l'aire lliure: lleugeres fluctuacions de temperatura diürna i nocturna afavoreixen el seu creixement i desenvolupament. Les condicions òptimes de creixement per a aquest arbust són els hivernacles o conservatoris interiors. En només uns anys, una petita plàntula en aquestes condicions es convertirà en un arbre preciós i fragant.

El romaní és força fàcil de cultivar. El seu cultiu eficaç implica diversos passos:

• preparació de material de plantació;
• desenvolupament del sòl;
• aplicació de fertilitzants;
• cura d'arbustos.

A l'hivernacle

Els hivernacles s'utilitzen per al cultiu de romaní durant tot l'any en climes freds. També es poden utilitzar com a refugi temporal, cultivant l'arbust a partir de llavors o esqueixos i després trasplantant-lo a terra oberta.

A casa

Podeu germinar llavors amb èxit a casa, utilitzant testos o contenidors normals.

En terreny obert

A l'estiu, el romaní es pot trasplantar de testos i contenidors a terra oberta a la vostra datxa o jardí i deixar-s'hi fins que arribin les gelades. En climes temperats, el terreny obert també pot convertir-se en la llar permanent de l'arbust. Per protegir el sistema radicular de les gelades, es pot cobrir amb agrofibra o un altre material de cobertura.

Com preparar el sòl

El romaní no requereix un sòl gaire nutritiu. Prospera en sòls lleugers enriquits amb humus. Una proporció de 2:1:1 de terra, sorra i humus és ideal per a aquest arbust fàcil de cultivar. Es pot afegir una petita quantitat de vermiculita per oxigenar el sòl i millorar-ne l'estructura.

Com plantar una planta correctament

El romaní es planta a l'aire lliure amb llavors, esqueixos o capes. El millor moment per plantar-lo és a finals de primavera, quan l'amenaça de gelades ha passat i les nits són prou càlides. L'espai estàndard per trasplantar a l'aire lliure és de 50 x 50 cm.

Consells per a la cura del romaní

Cultivar romaní de manera efectiva en testos i a terra és fàcil. Requereix una cura mínima: reg regular, fertilització i poda.

Reg

El romaní és una planta d'aridesa natural. Tolera la sequera prolongada i les condicions de sòl sec. L'excés de reg pot afectar negativament el creixement i el desenvolupament, i sovint provoca la mort.

Rega l'arbust amb aigua tèbia que hagi estat reposant durant almenys 24 hores. L'aigua massa freda estressa la planta i afavoreix les malalties. Rega el romaní amb poca freqüència, però a fons. A l'estiu, regar un cop per setmana és suficient. A l'hivern, redueix el reg a dues vegades al mes, evitant que la terra s'esquerdi.

Amb un excés constant d'humitat, l'arbust comença a perdre les fulles i la podridura de les arrels és inevitable. La humitat insuficient es reconeix fàcilment per les fulles groguenques.

Il·luminació i temperatura

El romaní prospera amb la llum solar directa. Quan es cultiva a l'interior, prospera en una finestra orientada al sud. Quan el planteu, trieu el lloc més obert, amb exposició a ple sol.

El romaní necessita vuit hores de llum solar per al seu creixement i desenvolupament normals. La deficiència de llum durant l'hivern es pot compensar amb il·luminació fluorescent artificial.

La manca de llum afecta immediatament les fulles: perden la seva densitat anterior i s'allarguen. El romaní és sensible als canvis sobtats de temperatura. A l'estiu, prospera en qualsevol rang de temperatura, però a l'hivern, requereix temperatures més fresques. Les temperatures entre 5-10 °C són òptimes. En aquestes condicions, l'arbust descansarà bé, guanyarà força i començarà a florir els primers dies de primavera. Les temperatures inferiors a -10 °C són perjudicials, ja que provoquen no només la congelació de les parts sobre el terra, sinó també de les arrels.

Afluixar, desherbar

L'afluixament i el desherbament periòdics del sòl són essencials per a un cultiu eficaç del romaní. Afluixar el sòl l'oxigena, promovent un creixement vigorós.

Amaniment superior

Fertilitzar el romaní és fàcil. Quan cultiveu aquest arbust a l'aire lliure, apliqueu fertilitzant orgànic cada dos anys a una raó d'1,5-2 kg/m². Durant la temporada de creixement, utilitzeu un fertilitzant complex, aplicant-lo com a màxim dues vegades al mes. La planta descansa a l'hivern. Durant la temporada de fred, fertilitzar és l'últim recurs, només si hi ha una deficiència de micronutrients.

Retall

El romaní és ideal com a tanca decorativa, ja que es pot podar en qualsevol forma. Normalment, l'arbust es poda al juny i els esqueixos s'utilitzen com a condiment o per arrelar. Quan creix activament, el romaní es pot podar en qualsevol moment.

Sovint, les plantes madures no sobreviuen bé a l'hivern. A la primavera, l'arbust mostra tiges nues, pràcticament sense fullatge. Un arbust d'aquest tipus requereix una poda rejovenidora. Això afavoreix un creixement vigorós i la ramificació de les tiges.

Els arbustos de més de vuit anys necessiten rejoveniment. A la primavera, es poden a prop del terra.

Cuidar el romaní a l'hivern

La principal cura del romaní a l'hivern és regar i proporcionar una il·luminació suficient.

Protecció dels cultius de malalties i plagues

El romaní sovint és atacat activament pels pugons. Els danys ocasionals es poden eliminar amb una poda simple i un seguiment acurat de la planta. Si els pugons reapareixen, utilitzeu Actara o un insecticida similar.

L'excés de reg és la causa de l'oïdi. El tractament es fa amb Fundazol o el seu equivalent.

Mètodes de propagació de plantes

Hi ha quatre maneres de propagar un arbust:

1. Un cop arriba el bon temps, les llavors es sembren a l'aire lliure. La temperatura òptima per a la germinació activa de les llavors i el posterior desenvolupament de la planta és de 12-22 °C. Les llavors es poden sembrar en testos o altres contenidors ja a principis de febrer. El cultiu de romaní a partir de llavors en testos és especialment adequat per a regions amb climes freds. A la tardor, els testos es poden traslladar fàcilment a l'interior amb una temperatura confortable.
2. Després de la poda de primavera, s'utilitzen esqueixos sans de fins a 10 cm de llarg per a la propagació. Es col·loquen en terra o sorra solta i humida i es tapen. La formació d'arrels es pot accelerar amb estimulants del creixement. En aquestes condicions, els esqueixos arrelen molt ràpidament. Després de només dues setmanes, es poden trasplantar al seu lloc permanent.
3. El romaní també es propaga bé per capes. Per fer-ho, doblegueu amb cura el brot inferior i enterreu-lo a la terra. Quan la part superior del brot comenci a créixer, talleu la branca de la tija principal i trasplanteu-la a terra oberta.
4. En replantar, un arbust gran es pot dividir acuradament en diverses parts i utilitzar-lo com a plantes independents.

Cultivar romaní a partir d'una llavor, esqueix o capes no és difícil, i fins i tot un jardiner novell ho pot gestionar.

Collita i emmagatzematge de romaní

El actiu més valuós del romaní és el seu fullatge. Es cull a finals de primavera abans de la floració, tallant branquetes de 15-20 cm de llarg. En aquest moment, el fullatge conté la màxima quantitat d'olis i nutrients. Els brots més joves i sucosos són els millors per tallar.

Les flors s'utilitzen per fer tintures medicinals i preparar tes aromàtics.

Hi ha diverses maneres d'assecar la collita:

1. En una zona ombrejada i ben ventilada, esteneu paper de diari i col·loqueu les flors collides en una capa fina. Gireu les fulles i les flors diàriament i inspeccioneu-les per si hi ha floridura. Les branques es poden lligar en petits feixos i penjar-les sota una coberta per protegir la collita de la pluja. El desavantatge d'aquest mètode és el llarg període d'assecat; fins i tot en condicions meteorològiques favorables, les fulles i les flors no estaran completament seques durant almenys dues setmanes. Quan s'assequen de manera natural, la humitat elevada sovint fa que es desenvolupi floridura a les flors i les branques.
2. Els assecadors especialitzats assequen la collita de manera ràpida i eficient. Les temperatures d'assecat no superen els 40 °C. A baixes temperatures, els olis essencials es conserven completament.
3. També es poden utilitzar forns amb temperatures ajustables per assecar. El millor és col·locar les fulles i les flors a la reixeta superior per evitar que s'assequin.

Guardeu el romaní en recipients ben tancats. En zones seques, es poden utilitzar bosses de tela o paper per emmagatzemar-lo.

El romaní és una planta resistent acostumada a condicions de creixement seques. Proporcionar les condicions necessàries per al creixement i desenvolupament facilita el cultiu eficaç d'aquest arbust fragant al jardí i la producció de collites abundants.