Característiques i descripció dels tomàquets Perseus, consells per cultivar la varietat

El tomàquet Perseus és familiar per a tots els jardiners. Aquesta varietat va ser desenvolupada fa més de 100 anys per criadors moldaus. La seva resistència a les malalties i el baix manteniment l'han fet popular en molts països, inclosa Rússia.

Característiques principals

Els tomàquets Perseus són verdures de mitja temporada. Els fruits maduren en no més de 120 dies des del moment en què emergeixen les plàntules. Aquest curt període de maduració els fa adequats per al cultiu en regions amb estius curts. El tomàquet també prospera a les regions del sud. La planta té un fullatge abundant que protegeix el fruit del sol abrasador.

Els tomàquets Perseus es poden plantar tant en un hivernacle com a terra oberta. Quan es cultiven en parterres, la pol·linització es produeix a través del vent i els insectes. Si es cultiven en un hivernacle, caldrà pol·linització artificial.

Les característiques i la descripció de la varietat es tractaran a continuació. El Perseus és un tomàquet vermell clàssic amb fruits rodons i de mida mitjana. La planta creix fins a una alçada de 0,5 m, amb branques fortes i un fullatge abundant. No requereix estaques ni pessigaments, cosa que facilita molt la seva cura.

Aquesta varietat de tomàquet no és coneguda pels seus rendiments rècord, però produeix fruits de manera fiable. En condicions favorables, pot produir un nombre força elevat de fruits. Cada raïm produeix una mitjana de 4-5 fruits, amb un pes d'entre 110 i 180 grams per tomàquet.

Els primers fruits són més grans que els que maduren més tard a la temporada. La polpa és ferma però sucosa. Aquesta varietat versàtil es pot menjar fresca o afegir a diversos plats. Conserva el seu sabor quan es conserva.

A més del seu excel·lent sabor, la verdura és fàcil de transportar i té una llarga vida útil, per la qual cosa sovint es cultiva per a la venda.

La descripció de la varietat de tomàquet Perseus és la següent:

1. Fàcil de cuidar.
2. Alt rendiment.
3. Resistència al sol i a les malalties.
4. Llarga vida útil.
5. Bona transportabilitat.

La resistència a la majoria de malalties típiques de la família de les solanaceres distingeix aquesta varietat d'altres tomàquets. Per exemple, el tomàquet Perseus és resistent a la marchitació per fusarium, al virus del mosaic del tabac, al mildiu tardà, al mildiu precoç i a l'antracnosi. La prevenció de malalties i plagues es duu a terme segons calgui amb fungicides. El risc de malaltia augmenta en condicions càlides i humides.

Regles de creixement

Podeu cultivar plàntules a partir de llavors de la collita de l'any passat, però cal triar-les amb cura. Els fruits per recollir les llavors han de ser de la varietat correcta i estar completament madurs, però no massa madurs. Es treuen les llavors i es deixen durant uns dies juntament amb el suc. Un cop el suc ha fermentat, les llavors es renten i s'assequen. Guardeu les llavors en una bossa de paper en un lloc sec.

Abans de plantar, cal desinfectar les llavors submergint-les en una solució de permanganat de potassi durant 10-15 minuts. Per accelerar la germinació, cal germinar les llavors amb una gasa o cotó remullat en aigua. Es poden plantar a terra quan els brots arribin als 4-5 mm. És important recordar que si deixeu els brots massa temps, és possible que els tomàquets no arrelin a la terra.

Qualsevol tipus de caixa serveix per plantar plàntules: de fusta, plàstic o fins i tot de cartró. Sembreu les plàntules dos mesos abans de plantar els tomàquets al jardí, en una terra d'ús general preparada dues setmanes abans. Aquesta preparació consisteix a afegir terra a la terra per afavorir la microflora beneficiosa.

Sembra les llavors en terra humida a una distància de 2 cm. Planta a una profunditat d'1 cm, deixant 4 cm entre files. Cobreix les caixes amb plàstic o vidre fins que surtin els primers brots. Després, destapa les plàntules i proporciona-les bona llum.

Després de 2-3 setmanes, les plàntules es divideixen en contenidors individuals de 600 g. Abans de plantar, els tomàquets s'endureixen. La profunditat de plantació és de 10 cm, amb una separació de 40 cm entre plantes. Caben 7-8 plantes per metre quadrat.

Després d'analitzar les ressenyes dels jardiners, podem destacar algunes consideracions específiques per a la cura dels tomàquets Perseus. El reg no ha de ser massa freqüent, però sí generós. Afegiu 2-3 litres d'aigua per arbust cada vegada. L'eliminació oportuna de les males herbes és un factor clau per garantir una bona collita.

Cal afluixar la terra periòdicament per millorar l'oxigenació. La fertilització oportuna és igualment important. Després de plantar les plàntules, és millor utilitzar fertilitzants que continguin nitrogen. Quan apareguin les flors, utilitzeu fertilitzants de magnesi i brom. Un cop quallin els fruits, utilitzeu fertilitzants que continguin fòsfor i potassi. Eviteu la sobrefertilització, ja que això afectarà negativament el creixement del tomàquet.