Característiques del tomàquet Pink Dream F1 i tècniques de cultiu

El tomàquet Pink Dream F1 és un híbrid de primera generació, adequat tant per al cultiu en hivernacle com en camp obert. Aquesta varietat de maduració primerenca compta amb un sabor excel·lent, comercialització i alts rendiments.

Avantatges d'un híbrid

La varietat Pink Dream pertany al grup de tomàquets de maduració primerenca. Triga entre 95 i 100 dies des de la germinació fins a la fructificació. L'hàbit de creixement de l'híbrid és indeterminat. La planta es caracteritza per una quantitat mitjana de fullatge i internodes escurçats.

La primera inflorescència es forma al nivell de la cinquena o sisena fulla. Les tiges florals posteriors es formen a intervals de cada 3 fulles. Les inflorescències simples contenen 6-7 flors. Els tomàquets es formen simultàniament als primers 4 raïms, madurant uniformement en forma i mida.

Els tomàquets tenen forma de cor, amb una punta punxeguda distintiva. Són d'un color rosa intens i tenen una superfície brillant. Un tall horitzontal revela 5-6 cambres de llavors. La varietat Pink Dream es caracteritza per una collita gradual.

Els tomàquets no són propensos a esquerdar-se. El fruit té una polpa ferma i una pell molt tendra però ferma. Contenen entre un 5,7 i un 6% de matèria seca i tenen un contingut de sucre més alt que d'àcids.

El pes del fruit arriba als 180-250 g. Els rendiments són de 13-15 kg per metre quadrat. Les ressenyes dels productors d'hortalisses indiquen que la varietat Pink Dream és resistent al virus del mosaic del tabac i a la taca negra bacteriana. A causa de la seva alçada, el cultiu és menys susceptible al míldiu.

La descripció de l'híbrid indica excel·lents qualitats comercials i de sabor, així com la capacitat de transportar els fruits a llargues distàncies. A la cuina, els tomàquets s'utilitzen frescos en una varietat de plats.

Tècniques de cultiu

L'híbrid Pink Dream es conrea a partir de plàntules. Per fer-ho, les llavors es preparen pretractant-les amb una solució aquosa de permanganat de potassi i un estimulant del creixement.

Les llavors es col·loquen en recipients amb terra per a test a una profunditat d'1 cm. La terra es compacta lleugerament i es rega amb aigua tèbia amb un polvoritzador. El recipient es tapa amb film transparent fins que emergeixen les llavors per crear un efecte hivernacle.

El cultiu de plàntules requereix mantenir unes condicions de temperatura i il·luminació adequades. Les làmpades fluorescents s'utilitzen per allargar les hores de llum. Quan s'hagin format una o dues fulles veritables, trasplanteu les plàntules a contenidors individuals.

Els testos de torba són ideals per a aquest propòsit, ja que faciliten la plantació de les plantes als seus llocs permanents. Quan es planten a terra, es recomana espaiar 3-4 plantes per metre quadrat.

L'híbrid és propens a produir brots laterals addicionals. La seva formació, fins i tot en raïms de flors, s'estimula per l'augment del contingut mineral del sòl.

La presència de brots afecta negativament la productivitat de l'arbust, i a l'ombra i la humitat creades pels brots, les plantes són fàcilment susceptibles a malalties víriques i fúngiques.

Les característiques de l'híbrid indiquen la necessitat de lligar els arbustos a un suport. Per augmentar el rendiment del cultiu, es recomana cultivar la planta en 1 tija.

Els brots laterals comencen a créixer després que aparegui la primera tija floral. De vegades, s'hi deixa un raïm de flors i es pessiga el brot, deixant dues fulles. Deixar un raïm a cada brot lateral permetrà que la majoria dels tomàquets madurin molt abans. A mesura que la planta creix, retireu l'excés de brots laterals un cop per setmana per garantir una correcta circulació de la saba.

Es recomana treure les fulles inferiors. No s'han de treure més de tres fulles alhora, ja que en cas contrari la planta patirà estrès, cosa que provocarà un creixement retardat. L'arbust es pot modelar eliminant tots els brots laterals, deixant 5-7 raïms. Això garanteix una maduració uniforme del cultiu.

La cura del cultiu implica una sèrie de mesures que inclouen aplanar i afluixar el sòl. Durant el cultiu, és important controlar la humitat del sòl i aplicar fertilitzants minerals i orgànics de manera oportuna.