El tomàquet Viking és conegut com una varietat d'amanida amb un sabor excel·lent i rendiments consistents. Està inclòs al Registre Estatal d'Assoliments de Cria.
Avantatges de la varietat
El tomàquet Viking té un període de maduració mitjà, amb una fructificació que es produeix entre 110 i 120 dies després de la germinació. Aquesta varietat determinada es recomana per al cultiu en terreny obert o en hivernacles de plàstic. Durant la temporada de creixement, l'arbust creix fins a una alçada de 70 cm.

Les fulles de la planta són de mida mitjana i maduren de 4 a 6 tomàquets en una sola branca. El cultiu produeix fins a 5-6 kg per metre quadrat. La descripció de la varietat indica que el tomàquet és resistent al fred i a la sequera.
Els tomàquets tenen un sabor excel·lent i són ideals per a amanides i entrepans. Els tomàquets verds són verds amb una taca negra característica a prop de la tija. Els tomàquets madurs es tornen d'un color taronja intens.

El pes del fruit arriba als 80-170 g. La forma dels tomàquets és rodona, lleugerament convexa, amb lleugeres nervadures.
Les ressenyes dels productors d'hortalisses que cultiven la varietat Viking apunten a l'excel·lent sabor dels fruits. Els tomàquets són tous i dolços. A més, els fruits són resistents a les esquerdes durant la maduració i es conserven bé.
Tecnologia agrícola de cultiu
Els experts recomanen cultivar aquesta varietat en sòl ric en humus. Les llavors per a les plàntules es sembren a mitjans de març. Després del tractament previ amb una solució d'aigua d'àloe vera i un estimulant del creixement, les llavors es col·loquen en recipients amb terra a una profunditat d'1,5 cm.

Per afavorir la germinació simultània, regueu les plàntules amb aigua tèbia amb un polvoritzador. Cobriu el recipient amb film plàstic, creant un efecte hivernacle. Les hores de llum solar prolongades amb una làmpada fluorescent asseguren el desenvolupament normal de les plàntules.
Quan es formen 1 o 2 fulles veritables, les plantes es trasplanten a contenidors de torba. Aquest és un bon mètode per trasplantar les plàntules a la seva ubicació permanent, ja que garanteix la preservació del sistema radicular i ajuda a la planta de tomàquet a adaptar-se millor a les noves condicions.
Les plàntules s'alimenten amb fertilitzants complexos. Els millors predecessors per a aquest cultiu són les pastanagues, els carbassons, els cogombres, la coliflor, l'anet i el julivert. Les plàntules es trasplanten a la seva ubicació permanent als 60-65 dies d'edat (quan s'han format 5-7 fulles veritables). Es planten de 7 a 9 plantes per metre quadrat.

La cura del cultiu implica afluixar periòdicament el sòl, desherbar i aplicar fertilitzants minerals i orgànics. El rendiment del tomàquet depèn del moment de sembra i de les condicions climàtiques.
Els arbustos requereixen un règim de llum adequat i un reg equilibrat per garantir una mida uniforme del fruit. Seguint les pràctiques agrícoles adequades, podeu obtenir una collita abundant.
Els tomàquets són exigents amb el sòl. Durant la temporada de creixement, extreuen molts nutrients del sòl. Necessiten fòsfor durant el desenvolupament de les arrels. Durant la formació del fruit, el fòsfor i el potassi promouen una floració i maduració més ràpides. La deficiència de nitrogen alenteix el creixement i redueix la resistència a les malalties fúngiques i víriques.

Quan es cultiven tomàquets, es poden utilitzar mètodes d'agricultura ecològica, que impliquen afegir adob verd de plantes joves. Per exemple, pèsols en creixement seguit de la incorporació al sòl, enriquint-lo amb nitrogen i matèria orgànica.
Adult sembrar pèsols Pots segar els pèsols per fer compost, encoixinar la terra amb el material picat o utilitzar-lo per crear fertilitzant líquid. Després d'incorporar els pèsols picats a la terra, pots plantar els arbustos en 2-4 setmanes.
A la zona on es preveu plantar tomàquets per a la temporada vinent, es poden sembrar llegums a la tardor. A la primavera, 1,5-2 setmanes abans de plantar les plàntules, es talla el fullatge verd i s'incorpora al sòl.










