Descripció del tomàquet Indigo Rose i les tècniques de cultiu

El tomàquet Indigo Rose pertany a una sèrie de tomàquets negres, tipus raïm. Als catàlegs, aquesta varietat pot aparèixer com a Indigo o Indigo Rose. Aquest tomàquet es caracteritza per un alt rendiment, un sabor excel·lent, una coloració exòtica i resistència a les malalties i a les baixes temperatures.

Beneficis dels tomàquets

Els tomàquets Indigo Rose es van desenvolupar el 2015 creuant una varietat cultivada amb espècies de tomàquet silvestres. Aquesta varietat es caracteritza per un període de maduració mitjà, que triga 75 dies des de la germinació fins a la fructificació.

La planta determinada arriba a una alçada de 100-120 cm. Quan es conrea en interiors, els arbustos arriben a una alçada de 120-150 cm. Per augmentar el rendiment, la planta es forma en plantes d'una o dues tiges. L'arbust és escassament foliat, amb fulles de forma regular. De vegades, poden arrissar-se, una característica de la varietat.

La descripció de la varietat es basa en l'exòtic color porpra-negre dels seus fruits. L'aspecte excepcional es deu al contingut d'antocianines. Aquest component beneficiós té propietats antibacterianes i enforteix el sistema immunitari.

Els tomàquets exòtics inclosos a la dieta poden reposar la deficiència d'antocianina, que no es sintetitza al cos.

La planta forma un pinzell simple, en el qual maduren 6-8 fruits que pesen entre 30 i 100 g. Els tomàquets tenen forma rodona, amb una superfície brillant i una pell densa, carnosa, amb una polpa densa de color vermell rosat.

Els fruits tenen una excel·lent relació sucre-àcid, cosa que els dóna un sabor distintiu. Un tall horitzontal revela cambres que contenen nombroses llavors. Els fruits tenen una aroma forta que es pot detectar des de la distància.

La varietat de tomàquet Indigo Rose és interessant per certes característiques associades a la resistència a baixes temperatures i gelades de fins a -5 °C.

A la cuina, els tomàquets s'utilitzen frescos. Quan es conserven, els fruits conserven la seva forma.

Les ressenyes dels productors d'hortalisses indiquen el rendiment excepcional de la varietat i la seva resistència a les malalties fúngiques i víriques dels cultius de solanaça.

Tecnologia agrícola per al cultiu de varietats

Per aconseguir una producció primerenca de tomàquets, és important crear les condicions de creixement ideals per a les plàntules. La calor excessiva i la llum insuficient fan que les plàntules es tornin primes i s'estirin.

Abans de plantar, les llavors s'han de remullar fins que s'inflin i després tractar-les amb una solució aquosa de permanganat de potassi i un estimulant del creixement. Després del tractament, les llavors s'assequen fins que flueixin lliurement.

Ompliu els contenidors amb substrat o terra per a test, compacteu-lo lleugerament i feu solcs d'1 cm de profunditat, separats per 10 cm. Col·loqueu les llavors en aquests solcs. Després de sembrar, cobriu amb cura els contenidors amb una capa fina de terra de 5 mm de gruix, utilitzant un sedàs.

Aquest mètode garanteix una col·locació uniforme de les llavors i una emergència uniforme de les plàntules. Per evitar que les llavors es desplacin del lloc de plantació, el reg es realitza amb un polvoritzador manual.

Un cop la terra s'hagi assentat, podeu fer servir una regadora. Cal regar diàriament fins que les llavors germinin, ja que la terra solta no té temps d'absorbir la humitat i s'asseca, formant una crosta.

Després que les llavors germinin, descarteu les plàntules febles que podrien fer que la plantació esdevingui massa densa. Deixeu una distància d'1-2 cm entre les plantes. A mesura que les plàntules es desenvolupin, apliqueu un fertilitzant combinat.

Es recomana afegir una capa de terra de 3 a 5 cm entre les files per afavorir un desenvolupament addicional de les arrels. Això ajuda a enfortir les plantes gràcies a la textura suau de la capa superior del sòl. Les plàntules cultivades d'aquesta manera s'adapten bé al seu nou entorn quan es planten a la seva ubicació permanent.

Per cultivar arbustos, és important crear millors condicions que en un viver per no interrompre el procés d'arrelament i creixement. Per al desenvolupament normal de les plantes, es recomana utilitzar fertilitzants orgànics.

Quan planteu en un lloc permanent, manteniu una distància de 30-40 cm entre els arbustos i 70 cm entre les files. Aquesta disposició permet un flux d'aire adequat a les plantes, creant condicions de creixement més confortables.

Durant la temporada de creixement, el sòl s'afluixa i els arbustos es tallen. En aplicar fertilitzant, es té en compte l'estat del sòl i l'aspecte de les plantes. La composició qualitativa i quantitativa del fertilitzant s'ajusta a cada etapa del creixement.

Per evitar que la superfície del sòl s'assequi i per distribuir la humitat uniformement, s'utilitza cobertor vegetal. Per a aquest propòsit s'utilitza fibra negra no teixida. L'ús de materials orgànics (palla, fulles, herba) com a cobertor vegetal proporciona una font de nutrició orgànica per a les plantes.