Descripció i característiques del tomàquet Izobilny siberià, cultiu de la varietat

El tomàquet Izobilny siberià, les característiques i la descripció de la varietat del qual destaquen les seves qualitats superiors per al consum, està destinat al cultiu en hivernacle. Aquest tomàquet és popular entre els productors d'hortalisses per la seva maduració primerenca, alta productivitat i resistència a les malalties.

Beneficis dels tomàquets

La varietat de tomàquet Izobilny siberià es recomana per al cultiu en terreny obert a les regions del sud i als hivernacles.

Aquest tomàquet es distingeix per la seva fructificació primerenca, que requereix 90-110 dies des de la germinació fins a la collita. L'arbust indeterminat arriba a una alçada de 180-200 cm durant la temporada de creixement.

El desenvolupament correcte del cultiu s'aconsegueix entrenant l'arbust en 2-3 tiges i lligant-les a enreixats amb cordes. Per garantir una maduració uniforme del fruit durant tota la temporada de creixement, elimineu els brots sobrants de les axil·les de les fulles.

Els tomàquets immadurs de la varietat Siberian Abundant tenen un color vermell amb un to taronja; quan estan madurs, adquireixen un color carmesí intens.

Els tomàquets tenen forma ovalada de cor amb la punta lleugerament punxeguda. Els fruits tenen una superfície llisa i brillant, polpa ferma i un sabor dolç. Pesen entre 100 i 200 g. El rendiment per arbust és de 6 kg.

Les primeres tiges florals apareixen al nivell de la sisena o setena fulla, i els raïms posteriors es formen a intervals de cada dues fulles. Cada raïm produeix de 8 a 10 fruits. Els arbustos cultivats segons les pràctiques agrícoles adequades poden produir fins a 7 raïms.

Les ressenyes dels productors d'hortalisses indiquen una collita primerenca i abundant, així com una fructificació estable i a llarg termini. Aquesta varietat de tomàquet és popular entre els jardiners de Sibèria, els Urals i la regió del Volga per la seva adaptabilitat a les condicions climàtiques difícils.

A la cuina, els fruits s'utilitzen frescos, com a ingredients en diversos plats. Quan es conserven i s'adoben, els tomàquets conserven la seva forma.

Tècniques de cultiu

Sembra les llavors per a les plàntules 60-65 dies abans de la data prevista de sembra. Per fer-ho, omple el recipient amb la barreja de terra preparada, compacta-la lleugerament i rega-la amb aigua tèbia.

Les llavors tractades amb una solució aquosa de permanganat de potassi i un estimulant del creixement es planten a una profunditat d'1 cm. El recipient es tapa amb film transparent fins que surten els brots. Un cop les plàntules surten uniformement, es retira el film transparent.

Les plantes necessiten una temperatura constant i òptima de 23 a 25 °C. La il·luminació es proporciona mitjançant il·luminació suplementària amb làmpades fluorescents.

Les plàntules es transfereixen a l'hivernacle a finals d'abril, sempre que la temperatura diürna es mantingui a 24 °C. A la nit, la temperatura es pot baixar a 18–20 °C. El principal requisit per a les plàntules és la presència d'un primer pinzell format.

En aquestes condicions, la primera collita de l'arbust es pot recollir a principis de juny. Quan es planten a terra, les plàntules s'espaien en dues files per metre quadrat. La distància entre els arbustos ha de ser de 40 cm i l'amplada del camí ha de ser de 70 cm.

Per garantir que les plantes puguin proporcionar tots els nutrients que necessiten per a la producció de fruits, es recomanen fertilitzants orgànics. S'apliquen fertilitzants minerals que contenen nitrogen, potassi i fòsfor a les arrels.

La cura dels arbustos implica afluixar periòdicament el sòl per mantenir l'equilibri d'humitat i garantir l'accés de l'aire al sistema radicular. El reg per degoteig s'aconsegueix cobrint el sòl amb fibra negra no teixida.

L'ús de palla, herba de l'any passat i fulles com a cobertor vegetal proporciona una nutrició orgànica addicional per a les plantes. Cobrir el sòl amb cobertor vegetal minimitza el control de les males herbes.