Les pastanagues morades són plantes biennals amb fulles plomoses i un sistema d'arrels subterrànies robust. Es diferencien de les pastanagues taronges conegudes que s'utilitzen a la cuina pel seu color porpra. Es creu que les pastanagues morades s'utilitzaven antigament amb finalitats medicinals.
Història de la verdura
Un temple egipci representa pastanagues que daten del 2000 aC. La història demostra que ja als segles XIII i XIV es van importar verdures de diversos colors a Europa.

En l'antiguitat, la planta s'utilitzava amb finalitats medicinals per tractar les mossegades de gossos, l'amigdalitis i els paràsits intestinals.
Els híbrids naturals es van crear a la natura mitjançant la pol·linització per insectes. Es creu que les pastanagues morades es van crear creuant mutants grocs amb una varietat silvestre caracteritzada per arrels morades.
Al segle XIV (o, segons altres fonts, als segles XVI i XVII), els productors holandesos van prendre com a base la pastanaga taronja, que tenia molts avantpassats acolorits. Van desenvolupar un cultiu d'hortalisses convenient.
Aquesta espècie encara existeix avui dia, però és diferent de l'original. El 2002, agrobiòlegs britànics van desenvolupar una nova varietat amb una coloració exòtica.
Varietats de cultius d'hortalisses
Les verdures de fruita morada han guanyat popularitat recentment. Experts holandesos han estudiat recentment les propietats del cultiu i han conclòs que és més beneficiós per al cos a causa de la presència d'un valuós component orgànic.

La capa porpra és més pronunciada en la varietat Purple Elixir, que té un nucli taronja i una superfície taronja fosca. El fruit creix fins a 20 cm de llarg.
L'híbrid Purple Haze F1 té la polpa taronja. L'híbrid Cosmic Purple, de maduració primerenca, es distingeix per la seva vibrant porció subterrània de color porpra. El color intens de la superfície del fruit amaga un interior vibrant i cruixent.
Les arrels llises arriben als 18-20 cm de longitud, amb les puntes que arriben als 40 cm. Aquesta varietat, desenvolupada a Amèrica, prefereix condicions de creixement fresques. Quan es cou, la verdura perd el seu intens color porpra.
La varietat de pastanaga Purple Dragon es va desenvolupar mitjançant la cria selectiva a Wisconsin a finals del segle XX. Es basava en una verdura xinesa. Les seves característiques úniques inclouen la pell morada de l'arrel i el nucli taronja.
Els fruits madurs i en forma de con arriben als 25 cm de longitud. El sabor d'aquesta hortalissa d'arrel recorda vagament a una pastanaga comuna, combinada amb ginebre i un toc de romaní. En plats cuinats, aquesta hortalissa exòtica té un gust dolç i picant.

Composició de components
El color de la part subterrània de la planta està determinat per la presència del pigment vegetal carotè, una forma beneficiosa del qual és un antioxidant. El betacarotè alenteix el procés d'envelliment i redueix el risc de cataractes.
Aquest micronutrient és essencial per a la funció de la retina. Juntament amb l'antocianina, conté luteïna, que ajuda a enfortir la visió. És millor combinar el consum de verdures d'arrel morada amb l'ús de suc de pastanaga amb finalitats cosmètiques. Cal recordar que els pigments són altament cromàtics.
Les pastanagues morades difereixen de les varietats de colors tradicionals en la seva composició química i valor nutricional. Contenen 35 kcal per cada 100 g de producte. La major part de la composició de la pastanaga és aigua (86,6-88 g), 6,9 g són hidrats de carboni, 1,3 g són proteïnes i 1 g és greix.
Les pastanagues morades contenen 6,1 g de mono i disacàrids, un complex de vitamines B, vitamines A i K, folat i carotè. La seva composició mineral està dominada per elements que tenen un efecte beneficiós sobre el cos.

Les parts superiors de la planta es poden menjar com a ingredient per a amanides. La seva composició química conté components beneficiosos. Després de la cocció, les pastanagues morades canvien els seus efectes sobre el cos, augmentant les seves propietats antioxidants.
Les pastanagues cuites netegen el cos de residus i toxines. El consum de pastanagues morades amb finalitats medicinals té contraindicacions. Aquestes verdures no s'han d'incloure a la dieta de les persones amb pancreatitis, gastritis, colitis o intolerància individual.
Gust i usos culinaris
A diferència de la varietat familiar, aquesta hortalissa d'arrel exòtica té un sabor més dolç. S'utilitza com a guarnició i com a decoració per a plats. Es pot cuinar, estofar, fer al vapor i utilitzar en marinades i postres.
Aquesta verdura és més adequada per a postres a causa del seu ric sabor. També queda molt bé tallada a rodanxes o utilitzada com a guarnició decorativa.
Una amanida arc de Sant Martí es fa amb la verdura d'arrel morada, que inclou daikon, pebrot, julivert, ceba, all i suc de llimona. Per a les persones amb obesitat, es recomana un batut de pastanaga fet amb pastanagues, api, espinacs i julivert.

Per a la bellesa i la vitalitat, beveu suc de pastanaga, pastanaga morada i remolatxa preparat segons aquesta recepta. Enfortiu els vostres ossos amb un còctel de suc de dent de lleó, enciam i suc de pastanaga.
A més de pastanagues, aquest batut nutritiu inclou polpa de poma o préssec, sucre o mel i nata. Per fer la melmelada s'utilitza el suc i la ratlladura de llimona, el sucre i l'ingredient principal.
Un sofregit colorit d'aquesta exòtica verdura d'arrel taronja i morada. S'afegeix a l'arròs cuit i a les farinetes d'ordi. Les pastanagues morades es cuinen com les pastanagues normals, però es poden utilitzar de manera més efectiva en presentacions per millorar l'atractiu dels plats.











Les pastanagues morades tenen un aspecte original a les amanides, i per fer-les créixer més ràpid, les faig servir BioGrowCreix gran i sucós, amb una forma regular.