Els cogombres Estafeta van ser desenvolupats per criadors de l'Estació Experimental de Verdures V.I. Edelstein (Moscou). Aquesta planta és ideal per a la sembra en hivernacles i per al cultiu en sòl protegit en una rotació hivern-primavera. En aquest cas, el seu rendiment no té parangó, arribant als 25-45 kg/m².
Descripció del cogombre
Característiques i descripció de la varietat:
- La varietat de cogombre Estafeta pertany al tipus d'amanida i és perfectament pol·linitzada per les abelles.
- Es tracta principalment de plantes de ramificació mitjana i feble amb un tipus de floració femenina, bona energia de creixement i ramificació autorreguladora.
- Els fruits arriben a una longitud de 15-22 cm. El diàmetre és de 4-4,5 cm. El pes és de 180-220 g.
- Els fruits tenen forma de fus. El coll és allargat i prim. El fruit és gran i llis.
- La varietat és resistent a la podridura de les arrels i al virus del mosaic.
- Ideal per a emmagatzematge i transport.
- La polpa del cogombre és aromàtica, cruixent i sucosa.
- El cogombre Estafeta f1 té un aspecte apetitós.
- Alt rendiment.

Els jardiners consideren aquesta varietat positivament. Destaquen l'excel·lent sabor i l'alt rendiment de la verdura.
Com es cultiven els cogombres?
Vegem com cultivar el cogombre Estafeta. Aquesta varietat es planta durant els mesos més càlids, però això no impedeix que sigui una de les preferides en hivernacles. En primer lloc, és important cultivar les plàntules correctament. Cal preparar el sòl per plantar amb antelació.
Barregeu terra de gespa tamisada, torba tamisada, compost o humus madur i serradures podrides. Escampeu aquesta terra en testos i planteu les llavors. A principis de gener, hauríeu de tenir plàntules sanes amb 6-8 fulles i tiges fortes.

Quan planteu a terra, heu de prestar atenció a la integritat del cepellón, ja que si està malmès, la planta trigarà molt a créixer i emmalaltir.
Regar el relé és fàcil:
- A l'hivern, un cop per setmana és suficient.
- A l'estiu, calen 2-3 regs per setmana, depenent de les condicions meteorològiques i la temperatura de l'aire.
Per evitar la podridura de les arrels, afluixeu la terra periòdicament després de regar els cogombres. També, considereu l'ús d'adob per a plantes. Normalment, es tracta d'excrements d'ocell (1:15) o gordolobo (1:10). L'adob es dilueix amb aigua i s'aboca 1 litre sota cada arrel. La clau és no excedir-se i no sobrealimentar les plantes.

L'estafeta, com altres varietats, és susceptible a malalties i plagues. L'aire humit i estancat a prop de la planta afavoreix les malalties fúngiques. Els cogombres d'hivernacle són comunament susceptibles al míldiu. A més, és pràcticament impossible controlar aquesta malaltia sense productes químics. La prevenció és molt més fàcil.
Les principals causes de les malalties de les plantes són:
- ventilació insuficient a l'hivernacle;
- l'arbust està format incorrectament;
- plantació massa densa d'arbustos de la varietat vegetal.
Les plagues més perilloses per als cogombres són els àcars i les larves de l'abella.
Podeu tractar amb èxit les paparres utilitzant remeis casolans segurs:
- dissoldre el sabó de roba en aigua;
- bullir fulles de noguera o fer-ne una infusió (fins i tot l'escarabat de la patata de Colorado en té por);
- moldre l'all i deixar-lo en aigua;
- Infusionar o bullir pebre vermell picant.
Els cogombres tenen un període mitjà de maduració d'uns 55 dies. Els fruits es cullen selectivament a mesura que creixen. No és recomanable sobreexposar els cogombres joves. Uns dos mesos després de la germinació, els cogombres comencen a donar fruits regularment. Els fruits es poden collir fins a l'estiu si es segueixen les pràctiques de cultiu adequades.

Els fruits són adequats per a una àmplia varietat de plats: s'utilitzen en okroshka (salsa) i amanides, així com en diverses sopes i plats calents. Els cogombres Estafeta són especialment deliciosos quan es salen lleugerament, s'utilitzen en conserves d'hivern, en conserva i en vinagre. La polpa i el suc ratllats també es poden congelar i utilitzar amb finalitats cosmètiques durant tot l'any.
Aquesta planta va ser desenvolupada per al cultiu comercial en hivernacles, per la qual cosa no s'utilitza gaire en horts domèstics ni hortalisses. Tanmateix, la varietat Estafeta, pol·linitzada per abelles, es pot cultivar amb èxit en parterres normals. A l'hora de cuidar-la, cal prestar especial atenció a la prevenció de l'oïdi.










