- Remolatxa calèndula: descripció botànica, zona de cultiu
- Història de la selecció
- Propietats útils i valor nutricional
- Varietats
- Aterratge
- Selecció i preparació del lloc
- Preparació de les llavors
- Temps i tecnologia de sembra
- Quines són les condicions necessàries per a la germinació i quan podem esperar que apareguin les plàntules?
- Atenció addicional
- Reg
- Amaniment superior
- Plagues i malalties: mesures de protecció i tractament
- Collita
- Receptes saludables
- Pastís de formatge amb bledes
- Creps amb fulles verdes
- Rotllets de col amb bledes
- Ous remenats amb bledes
La bleda és una varietat popular de remolatxa de fulla als països mediterranis, que conté nombroses vitamines i minerals. És baixa en calories i versàtil. Es pot cultivar en un jardí, un hivernacle o a l'interior. Amb pràctiques de cultiu adequades, fins i tot els jardiners sense experiència poden obtenir una collita gratificant. És important familiaritzar-se amb els requisits de cultiu i cura prèviament.
Remolatxa calèndula: descripció botànica, zona de cultiu
La remolatxa calèndula pertany a la família de les Chenopodiaceae i és originària de l'Europa occidental. Aquesta planta herbàcia "viu" durant uns dos anys. El primer any després de la plantació, forma una roseta de fulles erectes i de creixement escàs. Són grans, d'un verd intens i arrissades. Els pecíols arriben a una alçada de fins a 25 cm i tenen una forma ampla. Les tiges són fortes, de fins a 200 cm d'alçada, acanalades i fràgils. Els fruits formen raïms i maduren al setembre.
Història de la selecció
La bleda es cultivava als jardins de l'antiga Babilònia des del segle IV aC. El cultiu va guanyar popularitat a Europa a l'Edat Mitjana. Als jardins russos, bleda es va començar a cultivar a partir del segle XVIII.
Propietats útils i valor nutricional
Es mengen fulles joves i pecíols, ja que contenen hidrats de carboni, elements nitrogenats, àcids orgànics, carotè, vitamines B, B2, PP, potassi, calci, fòsfor i ferro. La remolatxa té un gust agradable, estimula els processos metabòlics i reforça la immunitat. Els beneficis per a la salut de la bleda inclouen les persones amb diabetis, càlculs renals, anèmia i hipertensió arterial. També té un efecte positiu sobre la malaltia per radiació. S'utilitza en amanides, plats principals, vinagretes i aperitius freds.

Varietats
Hi ha diverses varietats de bleda, que difereixen en el color dels seus pecíols.
- Una varietat amb pecíols vermells. Els pecíols són de color escarlata fosc amb un to porpra o vermellós-carmesí. La roseta és erecta i les fulles són de color maragda, amb nervacions vermelles.
- Tipus platejat-petiolat. Aquesta varietat de bleda té pecíols blancs amb un to platejat-lletós, de fins a 15 cm d'amplada. La roseta és erecta o semierecta, i les fulles són d'un verd intens o groguenc, ondulades.
- Arrel groga. Els pecíols són grocs o taronges, les fulles són de color maragda, amb venes groguenques.
- Rubí. Els pecíols creixen fins a 45 cm d'alçada, les fulles són de color vermell fosc amb venes de gerd.
- Charlie. Les fulles són verdes, lleugerament ondulades, amb pecíols de color bordeus intensos. Creixen fins a 40 cm de llarg. La tija és erecta i forta, el fullatge és carnós i suculent.
- Maragda. La varietat maragda de bleda presenta fulles arrissades d'un verd intens i pecíols blancs. La planta arriba als 50 cm d'alçada, amb fruits que mesuren entre 20 i 25 cm.

Cada varietat de bleda conté la mateixa quantitat de vitamines i microelements beneficiosos.
Aterratge
Es recomana plantar la bleda en un lloc assolellat. Plantar-la en una zona ombrejada reduirà el rendiment i debilitarà el sistema immunitari de la remolatxa. Es planta segons el patró estàndard per a verdures similars; no calen tècniques de cultiu especials.
Selecció i preparació del lloc
La bleda és exigent pel que fa a la composició del sòl. És millor plantar-la en sòls fèrtils, humits i solts, evitant l'inundació. Prefereix especialment sòls rics en potassi i nitrogen amb un pH neutre i àcid de 6,5-7. Aquesta varietat és resistent al fred i pot sobreviure als hiverns del sud, produint un rebrot primerenc.

Preparació de les llavors
Les llavors s'han de comprar d'alta qualitat, amb la data de producció i la varietat específica indicades a l'envàs. Abans de plantar, descarteu les plantes danyades o deformades. Dos dies abans de plantar, submergiu-les en una solució de permanganat de potassi per desinfectar-les.
Temps i tecnologia de sembra
Les llavors de bleda s'han de sembrar a finals d'abril, però al sud es poden plantar fins a l'agost. Planteu les llavors a 2,5 cm de profunditat, deixant 40 cm entre les plàntules.
Quines són les condicions necessàries per a la germinació i quan podem esperar que apareguin les plàntules?
Cultivar i cuidar les bledes no requereix molta feina, però és important esforçar-s'hi per aconseguir una collita decent. Els primers brots apareixeran en 1,5-2 setmanes. Un cop la planta tingui cinc fulles, aclareix les plàntules. Només queda una planta, la més sana, a cada llit. Els brots trets es poden replantar o es pot aplanar la terra al seu voltant.

Atenció addicional
La cura de les bledes a l'aire lliure implica regar regularment, afluixar la terra i fertilitzar les plantes. El millor és regar i fertilitzar simultàniament.
Reg
Durant els períodes secs, cal regar les bledes dues vegades per setmana. Si plou regularment, reduïu la freqüència de reg a un cop cada 7 dies. Aboqueu aigua sedimentada sota el rizoma.
Amaniment superior
Durant la temporada de creixement, la bleda es fertilitza 2-3 vegades. La primera aplicació es fa entre 7 i 10 dies després de la germinació, amb nitrogen afegit. La segona i tercera aplicació impliquen l'addició de fertilitzants complexos, espaiats amb 20 dies de diferència.
Per evitar l'acumulació de nitrats, la dosi indicada a les instruccions del producte s'ha de reduir a la meitat.

Plagues i malalties: mesures de protecció i tractament
La bleda té una forta resistència a les malalties i als escarabats, però de vegades és atacada per llimacs. També hi ha risc de malalties fúngiques si les plàntules no s'aclareixen a temps. Quan els símptomes de malalties o infestacions d'escarabats es fan visibles a les plantes, s'utilitzen fungicides i insecticides.
Collita
La collita es recull tallant els pecíols amb fulles. No s'ha de treure més de ¼ de la massa verda a la vegada per evitar danys a la planta. La primera collita es pot esperar 2 mesos i 10 dies després de la germinació.
Receptes saludables
A continuació trobareu receptes populars de deliciosos plats de bledes. Són fàcils de preparar i econòmiques.

Pastís de formatge amb bledes
Per preparar un pastís de formatge amb bledes, necessitareu els següents productes:
- mig quilo de bledes;
- 250 ml de llet;
- 1 fulla de llorer;
- 1 ceba petita;
- 30 g de mantega;
- 1 cullerada de farina;
- espècies, sal al gust.
Poseu a bullir la llet, la fulla de llorer i la ceba, deixeu-les refredar i coleu-les. Foneu la mantega, afegiu-hi la farina i remeneu-la. Aboqueu la llet a raig fi, escalfant fins que la barreja espesseixi. Afegiu-hi pebre, sal i nou moscada. Aboqueu les fulles de remolatxa en aigua bullent durant 3 minuts, espremeu-ne l'excés, talleu-les gruixudament i afegiu-les a la salsa. Escalfeu els ingredients fins que bullin, remenant de tant en tant. Salpebreu-ho. Poseu la barreja en un recipient resistent a la calor, empolseu-la amb formatge ratllat i deixeu-la coure durant 30 minuts.

Creps amb fulles verdes
Per fer creps de bledes, necessitareu els següents ingredients:
- farina – 1 tassa;
- verd;
- 100 g de bledes;
- 2 ous;
- refresc a la punta d'un ganivet;
- sal, espècies;
- 1 got de kéfir.
Renteu les verdures i les bledes i talleu-les a tires fines. Pasteu una massa amb els ous, la farina, la sal, el bicarbonat de sodi i el kéfir. Afegiu-hi les verdures picades i barregeu-ho bé. Poseu una cullerada de massa en una paella preescalfada i fregiu-la per tots dos costats.

Rotllets de col amb bledes
Per preparar rotllets de col de bleda, prepareu els ingredients següents:
- fulles de col – 500 g;
- pollastre/vedella/porc picat;
- crema agra – 1 tassa;
- 1 pastanaga;
- 1 ceba;
- 1 cullerada de pasta de tomàquet;
- espècies al gust.
Poseu les fulles de bleda en aigua bullent amb sal durant 5 minuts, bateu-les lleugerament i traieu-ne les venes dures. Fregiu la carn picada amanida i salada en una paella amb les pastanagues i les cebes saltejades. Poseu la barreja a les fulles de remolatxa, emboliqueu-les i deixeu-ho coure a foc lent durant 40 minuts. A continuació, aboqueu-hi la crema agra i el concentrat de tomàquet i deixeu-ho coure a foc lent durant 10 minuts més.
Ous remenats amb bledes
Per preparar ous remenats amb bledes, preneu:
- 2 ous;
- 50 g de remolatxa picada;
- espècies, sal.
Trenqueu els ous, aboqueu-los en una paella preescalfada, afegiu-hi herbes, espècies i sal. Fregiu-los fins que estiguin cuits.











