- La història de la selecció de raïm a Catalunya
- Què fa que aquesta varietat sigui diferent de les altres?
- Informació botànica
- Descripció de l'arbust
- Pol·linitzadors i floració
- Temps de maduració i collita
- Gust i contingut calòric de les baies
- On s'utilitzen les baies?
- Característiques de la cultura
- Immunitat contra malalties i plagues
- Resistència a condicions meteorològiques adverses
- Desembarcament de Catalunya
- Composició del sòl requerida
- Preparació del lloc i forat de plantació
- Selecció de plàntules
- Temps i normes per a les operacions de plantació
- Cultiu i cura
- Regularitat del reg
- Alimentació foliar i radicular
- Formació de vinyes fructíferes
- Prevenció de malalties i plagues
- Treballs preparatoris abans de l'hivern
- Mètodes de reproducció
- Ressenyes dels viticultors sobre la varietat
Els experts van qualificar la varietat de raïm Catalonia amb un 8,9 sobre 10 per les seves característiques varietals: resistent a les gelades, autopol·linitzant, d'alt rendiment, de baix manteniment, baies dolces i maduració uniforme. Aquesta varietat és popular entre els jardiners i també es cultiva àmpliament comercialment. Fem una ullada més detallada a aquesta varietat.
La història de la selecció de raïm a Catalunya
Catalonia va ser desenvolupada per criadors liderats per Alexander Vasilyevich Burdak creuant les varietats Borgonya Magnolia (Mantia) i Talisman. La varietat resultant va agradar pel seu atractiu decoratiu, baix manteniment, excel·lent sabor i una bona collita el primer estiu després de la sembra.
Què fa que aquesta varietat sigui diferent de les altres?
El raïm de Catalunya destaca d'altres varietats:
- maduració simultània dels raïms;
- fructificació el primer estiu després de la sembra de primavera;
- mitja temporada (temps de maduració: 80-100 dies);
- absència de pèsols;
- idoneïtat per al transport de llarga distància;
- llarga vida útil a la vinya i quan es cullen sense pèrdua de gust ni canvis externs;
- resistència mitjana a les gelades (suporta temperatures de fins a -23 ºC);
- creixement actiu;
- bona taxa de supervivència;
- baies grans i dolces.

Quan els raïms madurs es deixen sense collir durant molt de temps, el sabor del fruit es manté intacte i es conserva la integritat de les baies. Tanmateix, al raïm no li agrada l'excés de reg, és vulnerable a diverses malalties fúngiques i, fins i tot a les regions del sud, requereixen aïllament de les arrels a l'hivern.
Un tret característic de Catalunya és la tendència del raïm a tenir les tiges creixent juntes, però atès l'alt estrès que han de suportar les sarments, això és més un avantatge que un inconvenient per a la varietat.
Informació botànica
La varietat Catalonia és una varietat híbrida única amb baies de maduració primerenca al sud i més tardana a les regions del nord. Aquesta varietat vermell-violeta és adequada per al consum en fresc i es considera la millor pel que fa al rendiment i la supervivència de les plàntules.
Descripció de l'arbust
L'arbust de Catalunya és fort i vigorós amb un sistema d'arrels robust. Cada brot pot produir tres raïms de raïm. Tanmateix, és important controlar la sobrecàrrega podant els raïms i les vinyes per evitar que la planta es trenqui.
Catalunya s'adapta bé a les condicions, arrela de manera fiable i s'estableix. El primer any, els raïms no pesen més de 500 g. A partir del segon any, cal controlar el nombre de brots; la vinya pot suportar-ne fins a 40.

Pol·linitzadors i floració
Les flors de Catalunya són bisexuals i la varietat s'autopol·linitza.
Temps de maduració i collita
La verema a Catalunya és a mitjans o finals de juny a les regions del sud i a principis o mitjans de setembre a les regions del nord. El primer any, una vinya només produirà 2 o 3 raïms; els anys següents, la vinya estarà coberta de raïms, i cada brot portarà baies. Les baies es poden emmagatzemar al celler durant llargs períodes sense perdre el seu sabor ni aspecte.
Gust i contingut calòric de les baies
Un raïm de raïm de Catalunya pot arribar a pesar entre 1 i 1,5 kg. Els grans són dolços, ovalats-oblongs i de sabor similar a les cireres. Cada gra pesa aproximadament entre 17 i 20 g i arriba a fer fins a 4 cm o més de llargada. Adquireixen un color vermell porpra quan estan madurs. La polpa és sucosa i la pell és ferma però imperceptible i comestible. 100 g de raïm contenen aproximadament 60 kcal.

On s'utilitzen les baies?
El raïm de Catalunya s'utilitza per fer vins de taula aromàtics i deliciosos, postres, begudes i conserves d'hivern. Els raïms s'afegeixen a amanides i altres plats, i es mengen frescos. S'assequen per fer panses, que després s'afegeixen a productes de forn i compotes.
Característiques de la cultura
La varietat Catalonia és sensible a l'excés d'humitat, exigent amb el sòl i les gelades per sota dels 25 °C.
Cal controlar el reg i prendre mesures durant l'estació de pluges, evitar plantar cultius en sòls pantanosos i àcids, aïllar les arrels per a l'hivern, ruixar a temps contra les plagues i tractar les malalties de les plantes.
El raïm s'utilitza en medicina popular, i hi ha una branca especial de tractament anomenada ampeloteràpia, que tracta malalties menors amb baies, fulles i escorça.
Immunitat contra malalties i plagues
Per preservar la collita, els raïms joves es tracten amb agents antifúngics. Catalunya té poca resistència als fongs. A les terres baixes entollades, és recomanable afegir terra fèrtil i sorra per elevar el nivell del sòl i assecar la zona; en cas contrari, la floridura grisa destruirà el cultiu. Les plagues eviten la planta per l'aroma agre de les pells del raïm. El cultiu no es veu afectat per les enrotlladores de fulles ni la fil·loxera.

Resistència a condicions meteorològiques adverses
La varietat Catalunya no és la més resistent a l'hivern, ja que suporta temperatures de fins a -23 ºC, per la qual cosa els cultius de les regions del nord i del centre queden coberts durant l'hivern.
Al sud, l'híbrid no està cobert, però en hiverns sense neu les arrels estan cobertes perquè no es congelin.
Desembarcament de Catalunya
La Catalonia es planta a la tardor i s'empelta a la primavera, després que hagin passat totes les gelades nocturnes. La collita serà abundant si es segueixen unes pautes senzilles de plantació i cura.

Composició del sòl requerida
El sòl per a Catalunya ha de ser fèrtil i neutre, amb bon drenatge perquè les arrels de l'híbrid no quedin a l'aigua durant llargs períodes. Trieu un lloc sec, pla i sense turons.
Per garantir que la vinya de Catalunya prosperi i es desenvolupi bé, s'ha de plantar en un lloc assolellat, protegit de corrents d'aire i fortes ratxes de vent. Cal neutralitzar el sòl àcid afegint-hi cendra de fusta, calç o farina de dolomita. Si el sòl és pobre, caldrà afegir-hi fertilitzants complexos, fems o compost.
Preparació del lloc i forat de plantació
Es cava la terra i es fan forats per a les plàntules a 2 metres de distància. El forat per a cada plàntul de Catalonia es cava com a mínim 1 metre de profunditat i amplada. Es col·loca una capa de 15-20 cm de maó trencat, pissarra o grava (drenatge) al fons del forat per evitar l'estancament de l'aigua a prop de les arrels del raïm. El drenatge és especialment important quan l'aigua subterrània és a prop de la superfície.
S'aboca una capa fèrtil de compost, humus, fòsfor i potassi sobre el drenatge.
Selecció de plàntules
Seleccioneu plàntules de Catalonia que no tinguin signes visibles de malaltia i que no estiguin danyades. Els esqueixos sans són de color verd marró. Les arrels han d'estar ben desenvolupades. Eviteu esqueixos amb doblecs, trencaments, escorça descamada o signes de malaltia. Els esqueixos de color gris o marró són vells i no aptes per plantar.
Temps i normes per a les operacions de plantació
El moment òptim per plantar a Catalonia és l'octubre, però requereix una preparació acurada. Els esqueixos de Catalonia s'han de remullar en aigua durant 24 hores abans de plantar-los i després desinfectar-los amb una solució lleugerament rosada de permanganat de potassi per evitar danys a les arrels. Cal retallar les arrels massa llargues.
Es col·loca la plàntula al forat, s'estenen les arrels i es cobreixen amb cura amb terra fèrtil, fins que no arribi al nivell del terra. Després, es torna a cobrir amb terra, es compacta i es rega generosament. La zona de les arrels es cobreix amb palla o serradures. S'insereix una estaca resistent a terra i s'hi lliga la plàntula perquè la vinya que creix es pugui fixar al suport i s'aixequi del terra.
Cultiu i cura
Tenir cura de Catalunya no és difícil, però cal controlar acuradament el procés de creixement de l'arbust, assegurant-ne el ple desenvolupament.

Regularitat del reg
Catalunya requereix un reg regular, però cal evitar regar en excés. Durant la temporada de creixement i la temporada seca, caldrà un reg abundant.
No hi ha plans generals de reg per al raïm. Cal tenir en compte el clima i les condicions meteorològiques de Catalunya. A l'estiu, rega immediatament després de la floració, una segona vegada a finals de juliol i una tercera a finals d'agost. Durant la maduració del raïm, s'ha d'aturar el reg per evitar malalties fúngiques i baies entollades. S'apliquen almenys 10 litres d'aigua per mata.
Alimentació foliar i radicular
Els experts recomanen fertilitzar Catalunya juntament amb el reg. Els fertilitzants es dilueixen en aigua tèbia i s'apliquen a la part inferior de les vinyes. Els raïms madurs requereixen una alimentació addicional. Els fertilitzants ajuden a garantir el ple desenvolupament i l'alt rendiment de l'híbrid. Calendari d'aplicació de fertilitzants:
- el primer - a principis de primavera, immediatament després de plantar plàntules o després de l'hivern;
- següent - abans de la floració;
- el tercer – abans del quallat dels fruits;
- el quart - després de la collita;
- l'últim - abans de l'hivern.
L'aplicació de fertilitzants s'ha de controlar acuradament per evitar sobredosis.
Formació de vinyes fructíferes
Un punt important és la poda. Es treuen els brots malalts, danyats o vells. També es tallen les tiges amb l'escorça pelada i les branques de diferents colors, i es cremen tots els talls.

Prevenció de malalties i plagues
En regions plujoses o zones baixes, el raïm de Catalunya pot ser susceptible a la floridura grisa; al míldiu (oïdi), que provoca l'aparició d'una capa a la part inferior de les fulles; i a l'oïdi (míldiu), que cobreix les baies i les fulles amb una capa cendrosa. En aquests casos, cal polvoritzar-lo regularment com a mesura preventiva.
Els següents factors també poden afectar la cultura:
- clorosi, a causa d'una manca de ferro i una alteració de la formació de clorofil·la a les fulles;
- càncer bacterià que condueix a la mort de l'arbust;
- antracnosi, que afecta tota la planta;
- Un àcar del feltre que s'alimenta de la saba de les fulles de vinya, viu a la part inferior de la fulla i segrega saliva que provoca la formació d'una capa esponjosa al fullatge.
Per prevenir els atacs d'erugues a principis de primavera a una temperatura de l'aire de +15 ºC, Catalunya es tracta amb brou de Bordeus.

Les infeccions per fongs no són tan greus quan els raïms tenen més de 3 anys; els preparats o fertilitzants poden ajudar a protegir les plàntules joves.
Per prevenir malalties, cal treure les fulles i les baies caigudes de sota els arbustos, i també canviar el cobertor vegetal després de l'hivern i la collita.
Treballs preparatoris abans de l'hivern
Per a l'hivernada, la Catalunya s'ha de cobrir a les arrels amb agrofibra o fenc, en una capa d'almenys 15 cm de gruix.
Mètodes de reproducció
La propagació més freqüent a Catalunya es fa per esqueixos: es tallen els brots verds, es planten en una barreja humida de sorra i torba i es cobreixen amb film plàstic, simulant un hivernacle. Després de dues setmanes, s'obre periòdicament la coberta per ventilar el minihivernacle. A la primavera, les plàntules es planten a la zona preparada.
Ressenyes dels viticultors sobre la varietat
Els jardiners deixen crítiques positives sobre la varietat de raïm.
Evgeniya, 43 anys, Crimea: "Com a viticultora novell, m'agrada molt Catalunya. Em van regalar un planter i no em penedeixo d'haver-lo plantat en comptes de llençar-lo. Hi ha algunes complicacions amb malalties, però estic aprenent i, el segon any, el meu arbre va produir molts raïms deliciosos. No trobareu res semblant a les botigues. El raïm casolà és definitivament millor! Planteu-lo, proveu-lo i vosaltres també ho aconseguireu."
Konstantin, 54 anys, regió de Moscou: "Catalunya no és la millor varietat per a la regió de Moscou. Els meus raïms només van començar a produir raïms al tercer any. Les plàntules van arrelar ràpidament, però aquesta és la primera vegada que intentem produir baies. Però no tinc previst desfer-me'n encara; he dedicat molt d'esforç als arbustos. El fullatge és preciós, no tinc res de dolent a dir-ne. El vaig subjectar a un enreixat en forma d'U i es va convertir en una magnífica glorieta verda."











